Text de l'Evangeli (Lc 10,25-37): En aquell temps, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?». Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs».
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui són els altres que haig d'estimar?». Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: ‘Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’.
»Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?». Ell respongué: «El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: «Vés, i tu fes igual».
La primera lectura comença avui dient: “Escoltau el Senyor guardant els seus manaments”. I a més a més recorda: “Els manaments no són difícils de guardar perquè no estan enfora del teu abast. Són paraules, valors, actituds, que tens molt a prop teu per poder-les practicar: les tens als llavis, al cor”.
I la segona lectura, carta de Sant Pau als cristians de Colosses, presenta la raó, la referència d’aquests manaments: “És Jesucrist, imatge del Déu viu. Qui existeix de sempre, abans de la creació. Ell és el cap de l’Església, el seu origen. En Ell resideix la plenitud de tot”.
Tantes vegades deman: A quin segle estem? I em responen al segle XXI després de Crist. Hem de reflexionar qui és Crist. No hem de dir coses per dir-les. La història es divideix a partir de Qui és la plenitud de tot.
I l’evangeli presenta la pregunta que fa a Jesús un mestre de la Llei per posar-lo a prova: “Mestre, què he de fer per obtenir l’herència de la vida eterna?” I la resposta de Jesús, és la que tenim als llavis i al cor: “Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament i estima als altres com a tu mateix”. Res d’actituds de poc calat. El que tens als llavis i al cor, posau en pràctica “a totes!”.
La resposta de Jesús combina dos textos: Un del Deuteronomi (“Estima el Senyor”) i un altre del Levític (“Estima els altres”).
El missatge de Jesús, el que el cristià ha de viure i escoltar, és “Viu l’amor i la misericòrdia amb els altres”. Estimar al pròxim és la prova que estimam Déu. Amb la paràbola del Bon samarità, Jesús ens manifesta “la nova shemà de la misericòrdia”.
Què vol dir açò?
*Vol dir que Jesús no ens espera en el temple si no l’hem trobat en el camí. El camí és el lloc privilegiat per a trobar Déu. Es tracta de fer-nos propers amb qui trobam a ca nostra, fent carrer, fent feina...
Com experimentam que fem cas a Déu?. Ho experimentam si no hi ha dualisme entre “jo i els demés”. Jo som, si som amb els demés, si sé compartir, com el samarità, i no com el levita i el sacerdot, el que viu, el que pateix, el que fa feliç a qui tenc al meu costat.
És el que va anuncià i denuncià el Papa Francesc a la seva carta “Fratelli tutti” (nº 30): “En el món actual els sentiments de pertinença a una mateixa humanitat es debiliten, i el somni de construir junts la justícia i la pau pareixen una utopia d’altres èpoques”.
“Pertenéixer als altres” és viure la identitat cristiana. No estem cridats a fer actes de culte sense amor als altres. Es tracta d’anar al temple amb el cor ple d’amor als altres.
Hem de fer una opció en la nostra vida cristiana: Sempre i en tot moment ens hem de fer cas els uns dels altres, del que passa a casa nostra, al nostre poble, al nostre país, al món... No siguem indiferents.
Preguem i actuem a favor del bon viure de tothom.