Text de l'Evangeli (Lc 11,1-13): I s’esdevingué que, mentre es trobava ell [Jesús] en un cert indret fent oració, quan hagué acabat, li digué un dels seus deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com també Joan n’ensenyà als seus deixebles». I els digué: «Quan us poseu a pregar, digueu: Pare, sigui santificat el teu Nom, vingui el teu regne, el nostre pa quotidià dona’ns-el cada dia, i perdona’ns els nostres pecats, ja que també nosaltres perdonem a tot el qui ens deu, i no ens deixis caure en temptació».
I els diu: «Qui de vosaltres que tingui un amic, i li vingui a la mitja nit, i li digui: “Amic, presta’m tres pans, perquè un amic meu ha vingut a casa meva de viatge, i no tinc res per oferir-li”, i ell, des de dintre, respongui i digui: “No m’importunis, la porta ja està tancada, i els meus fills ja són amb mi al llit; no em puc llevar i donar-te’ls”. Us dic: si no es lleva i els hi dona pel fet que és amic, s’alçarà a causa de la seva importunitat i li donarà tots els que necessiti.
I jo us dic: demaneu i se us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà. Perquè tot el qui demana, rep; i el qui cerca, troba; i al qui truca, se li obrirà. I qui de vosaltres, si és pare i un fill li demana un peix, li donarà una serp? O ¿si li demana un ou, li donarà un escorpí? Per tant, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li demanen».
Sempre algú desitja que tinguem present la importància de la pregària: “Preguem per no caure en temptació” (Ens ho diu Jesús). “Pregau sense cansar-vos” (ens ho diu Sant Pau). “Pregau perquè la pregària és l’aire de la fe” (Ens ho deia el Papa Francesc).
Tot i així, sembla que avui a molta gent li costa pregar, li costa fer-se amb el silenci interior. Avui, segons sembla, els deixebles, al seu inici almanco, tampoc eren massa experts en fer pregària. Després de veure com Jesús es retirava constantment a pregar, un bon dia es decideixen a dir-li: “Mestre, volem aprendre a resar com tu ho fas”. I és ara quan Jesús els ensenya el Parenostre”. Quan l’han vist pregar s’interessen per la pregària.
Avui ens hem de demanar: “Com anem de silenci interior? Com anem de pregària? Estem disposats a demanar que volem aprendre a resar?
Què ens transmet Jesús a través del Parenostre?
-Que amb Déu hem de mantenir una relació filial. Déu és Pare (Abba)
-Que si Déu és Pare, tots hem de viure una condició essencial: Tots som germans! Quan pregam portam al cor tothom. No tenim de la nostra vida una visió individual, sinó ample, universal. Qui prega no veu sols els seu interès sinó l’interès de tothom.
-Resar, resar el Parenostre, es converteix així en alguna cosa més que una simple pregària de petició. És el resum de la relació vivencial nostra amb Déu i els germans, els altres. Quan resam, tot canvia. Convertim la nostra vida en una relació filial amb Déu i fraternal amb tothom. Qui prega torna solidari.
- La pregària ens acompanya a viure una experiència de profunditat: de recerca i de trobada amb Déu. I ens acompanyar a viure una experiència de fraternitat: els altres són germans no enemics, ni és algú indiferent.
- La prova més clara que pregam poc, generalment, és veure tantes guerres, tantes divisions, tantes actuacions que són superficials i gens fraternals. Allà on no hi ha solidaritat no hi ha pregària.
- Pregar és fixar-nos en el cel: “Pare nostre que estàs en el Cel”. El Cel és un estat més que un lloc concret. Afirmant que el Pare està al Cel, intuïm quina és la nostra meta, quin ha de ser el nostre camí. Si la nostra meta és Déu, el Cel, el nostre camí és donar importància a les benaurances i als manaments que ens fan optar pel que és interior i no exterior o material. Aquests dies hem viscut varis baptismes, recordem les promeses viscudes. Ser fidels a les promeses baptismals és encertar el camí que ens emmena cap al Pare del Cel.
-Per açò pregar, resar, és desitjar que ens arribi entre noltros el seu Regne: que el pa sigui compartit, que ens sapiguem perdonar, que no caiguem en temptacions d’oblidar les promeses baptismals.
Con anem de pregària? Sabem fer silenci interior? Ens interessa construir el Regne de Déu entre noltros?
Avui, dia dels avis, que els avis es compromotin a transmetre la fe als seus fills i nets.
