Homilia diumenge 27 juliol 2025

 

Diumenge 17 (C) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Lc 11,1-13):
I s’esdevingué que, mentre es trobava ell [Jesús] en un cert indret fent oració, quan hagué acabat, li digué un dels seus deixebles: «Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com també Joan n’ensenyà als seus deixebles». I els digué: «Quan us poseu a pregar, digueu: Pare, sigui santificat el teu Nom, vingui el teu regne, el nostre pa quotidià dona’ns-el cada dia, i perdona’ns els nostres pecats, ja que també nosaltres perdonem a tot el qui ens deu, i no ens deixis caure en temptació».

I els diu: «Qui de vosaltres que tingui un amic, i li vingui a la mitja nit, i li digui: “Amic, presta’m tres pans, perquè un amic meu ha vingut a casa meva de viatge, i no tinc res per oferir-li”, i ell, des de dintre, respongui i digui: “No m’importunis, la porta ja està tancada, i els meus fills ja són amb mi al llit; no em puc llevar i donar-te’ls”. Us dic: si no es lleva i els hi dona pel fet que és amic, s’alçarà a causa de la seva importunitat i li donarà tots els que necessiti.

I jo us dic: demaneu i se us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà. Perquè tot el qui demana, rep; i el qui cerca, troba; i al qui truca, se li obrirà. I qui de vosaltres, si és pare i un fill li demana un peix, li donarà una serp? O ¿si li demana un ou, li donarà un escorpí? Per tant, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li demanen».
 
 
 
 
HOMILIA
 
 


Sempre algú desitja que tinguem present la importància de la pregària
: “Preguem per no caure en temptació” (Ens ho diu Jesús). “Pregau sense cansar-vos” (ens ho diu Sant Pau). “Pregau perquè la pregària és l’aire de la fe” (Ens ho deia el Papa Francesc).

            Tot i així, sembla que avui a molta gent li costa pregar, li costa fer-se amb el silenci interior. Avui, segons sembla, els deixebles, al seu inici almanco, tampoc eren massa experts en fer pregària. Després de veure com Jesús es retirava constantment a pregar, un bon dia es decideixen a dir-li: “Mestre, volem aprendre a resar com tu ho fas”. I és ara quan Jesús els ensenya el Parenostre”. Quan l’han vist pregar s’interessen per la pregària.

            Avui ens hem de demanar: “Com anem de silenci interior? Com anem de pregària? Estem disposats a demanar que volem aprendre a resar?

Què ens transmet Jesús a través del Parenostre?

-Que amb Déu hem de mantenir una relació filial. Déu és Pare (Abba)

-Que si Déu és Pare, tots hem de viure una condició essencial: Tots som germans! Quan pregam portam al cor tothom. No tenim de la nostra vida una visió individual, sinó ample, universal. Qui prega no veu sols els seu interès sinó l’interès de tothom.

-Resar, resar el Parenostre, es converteix així en alguna cosa més que una simple pregària de petició. És el resum de la relació vivencial nostra amb Déu i els germans, els altres. Quan resam, tot canvia. Convertim la nostra vida en una relació filial amb Déu i fraternal amb tothom. Qui prega torna solidari.

- La pregària ens acompanya a viure una experiència de profunditat: de recerca i de trobada amb Déu. I ens acompanyar a viure una experiència de fraternitat: els altres són germans no enemics, ni és algú indiferent.

- La prova més clara que pregam poc, generalment, és veure tantes guerres, tantes divisions, tantes actuacions que són superficials i gens fraternals. Allà on no hi ha solidaritat no hi ha pregària.

- Pregar és fixar-nos en el cel: “Pare nostre que estàs en el Cel”. El Cel és un estat més que un lloc concret. Afirmant que el Pare està al Cel, intuïm quina és la nostra meta, quin ha de ser el nostre camí. Si la nostra meta és Déu, el Cel,  el nostre camí és donar importància a les benaurances i als manaments que ens fan optar pel que és interior i no exterior o material. Aquests dies hem viscut varis baptismes, recordem les promeses viscudes. Ser fidels a les promeses baptismals és encertar el camí que ens emmena cap al Pare del Cel.

-Per açò pregar, resar, és desitjar que ens arribi entre noltros el seu Regne: que el pa sigui compartit, que ens sapiguem perdonar, que no caiguem en temptacions d’oblidar les promeses baptismals.

            Con anem de pregària? Sabem fer silenci interior? Ens interessa construir el Regne de Déu entre noltros?

            Avui, dia dels avis, que els avis es compromotin a transmetre la fe als seus fills i nets.

 

Homilia diumenge 20 juliol 2025

 

Diumenge 16 (C) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Lc 10,38-42):
En aquell temps, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar». El Senyor li va respondre: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa».
 
 
 
HOMILIA
 
 


L’acollida en el poble jueu
sempre va tenir una gran importància. Avui ho veiem en aquest relat: Marta i Maria acullen Jesús.

            Què fa Marta? Es mou i ho prepara tot.

            Què fa Maria? Preparar-se per a rebre’l posant-se al seu costat i escoltar-lo.  

            Per açò, Marta es queixa: Jesús, digues a Maria que m’ajudi, que em doni una mà.

            I què respon Jesús a Marta? “Et sents preocupada per moltes coses quan sols n’hi ha una que és necessària. Maria ha escollit la part millor”.

            Què pretén comunicar Jesús a Marta i a tots noltros, avui?

            -Alguns creuen que a una societat tan masclista, Jesús diu a Marta que no vulgui fer viure a Maria els costums tan tradicionals de col·locar-la a la cuina tot fent-la sortir del lloc que ocupaven sols els homes.

            -Alguns altres intenten veure una oposició entre la vida contemplativa i la vida activa. Però sembla que açò està fora de lloc.

            El que sí sembla és accentuar la  contraposició que hi ha entre dues maneres d’acollir Jesús: acollir-lo preparant l’interior del cor o acollir-lo preparant més bé l’exterior.

            En el fons el que vol dir Jesús és que no deixem mai d’escoltar. El servei als altres sempre és molt positiu quan ve format per l’escolta a la Paraula de Déu. Açò és elegir el que és important, sobretot. El que és important és estar al costat de Jesús.

            Però cap de les dues actituds (la de Marta i la de Maria) hi sobren: Hem d’omplir el nostre cor escoltant la Paraula de Déu, com Maria, i després hem de convertir en el motor de la nostra vida, l’entrega, el servei com fa Marta. Hi és que ho hi pot haver una contemplació, una escolta de la Paraula que no mogui a l’acció.

            Els qui fan, els qui obren, han d’aprendre a valorar, açò sí, l’escolta que fa Maria a fi de no sentir-se tan preocupats en coses materials.

            És el mateix que, un bon dia, va dir Jesús a aquella dona que li va dir una cosa agradable: “Feliç la mare que et va tenir!” i Jesús li va respondre: “Més bé, feliços aquells que escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica.

            El cristianisme, crec que ho hem d’entendre així, és propi de persones enamorades de Jesús. Per açò avui tots som convidats a pensar:

-        Reservam un temps per estar i escoltar a Jesús?

-        O som d’aquells que posen s’excusa que no tenen temps. Açò voldria dir que hi ha altres coses que consideram més importants.

Viure no és només fer coses. Viure és saber respondre adequadament al que és més important.

La vida cristiana és un procés de purificació. En lloc de fer i d’acumular coses, hem de saber discernir i no deixar mai de prestar atenció al que és superior.

Avui bona part de la població reivindica els seus drets i oblida els seus deures. Maria cuida la seva persona, no s’oblida d’aquest deure fonamental.

Escollir la millor part és escollir el que més pau ens dona en el nostre interior.

No és tracta de contraposar Maria i Marta, es tracta tan sols de descobrir que un bon servei sempre és fruit d’una bona escolta.

Homilia diumenge 13 Juliol 2025

 

Diumenge 15 (C) de durant l'any


Text de l'Evangeli (Lc 10,25-37):
En aquell temps, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?». Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs».

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui són els altres que haig d'estimar?». Jesús va contestar dient: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: ‘Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’.

»Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?». Ell respongué: «El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: «Vés, i tu fes igual».
 

HOMILIA
 
 

La primera lectura comença avui dient: “Escoltau el Senyor guardant els seus manaments”. I a més a més recorda: “Els manaments no són difícils de guardar perquè no estan enfora del teu abast. Són paraules, valors, actituds, que tens molt a prop teu per poder-les practicar: les tens als llavis, al cor”.

            I la segona lectura, carta de Sant Pau als cristians de Colosses, presenta la raó, la referència d’aquests manaments: “És Jesucrist, imatge del Déu viu. Qui existeix de sempre, abans de la creació. Ell és el cap de l’Església, el seu origen. En Ell resideix la plenitud de tot”.

            Tantes vegades deman: A quin segle estem? I em responen al segle XXI després de Crist. Hem de reflexionar qui és Crist. No hem de dir coses per dir-les. La història es divideix a partir de Qui és la plenitud de tot.

            I l’evangeli presenta la pregunta que fa a Jesús un mestre de la Llei per posar-lo a prova: “Mestre, què he de fer per obtenir l’herència de la vida eterna?” I la resposta de Jesús, és la que tenim als llavis i al cor: “Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament i estima als altres com a tu mateix”. Res d’actituds de poc calat. El que tens als llavis i al cor, posau en pràctica “a totes!”.

            La resposta de Jesús combina dos textos: Un del Deuteronomi (“Estima el Senyor”) i un altre del Levític (“Estima els altres”).

            El missatge de Jesús, el que el cristià ha de viure i escoltar, és “Viu l’amor i la misericòrdia amb els altres”. Estimar al pròxim és la prova que estimam Déu. Amb la paràbola del Bon samarità, Jesús ens manifesta “la nova shemà de la misericòrdia”.

            Què vol dir açò?

*Vol dir que Jesús no ens espera en el temple si no l’hem trobat en el camí. El camí és el lloc privilegiat per a trobar Déu. Es tracta de fer-nos propers amb qui trobam a ca nostra, fent carrer, fent feina...

            Com experimentam que fem cas a Déu?. Ho experimentam si no hi ha dualisme entre “jo i els demés”. Jo som, si som amb els demés, si sé compartir, com el samarità, i no com el levita i el sacerdot, el que viu, el que pateix, el que fa feliç a qui tenc al meu costat.

            És el que va anuncià i denuncià el Papa Francesc a la seva carta “Fratelli tutti” (nº 30): “En el món actual els sentiments de pertinença a una mateixa humanitat es debiliten, i el somni de construir junts la justícia i la pau pareixen una utopia d’altres èpoques”.

            “Pertenéixer als altres” és viure la identitat cristiana. No estem cridats a fer actes de culte sense amor als altres. Es tracta d’anar al temple amb el cor ple d’amor als altres.

            Hem de fer una opció en la nostra vida cristiana: Sempre i en tot moment ens hem de fer cas els uns dels altres, del que passa a casa nostra, al nostre poble, al nostre país, al món... No siguem indiferents.

            Preguem i actuem a favor del bon viure de tothom.