Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C)
Text de l'Evangeli (Lc 9,11b-17): Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: «Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat». Però Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada».
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
HOMILIA
SOM L’AMOR QUE REBEM I QUE OFERIM
Què tenim present en aquesta celebració? Tenim present senzillament que som l’amor que rebem i l’amor que oferim. Som persones que dignificam el nostre ésser personal quan estimam i mos deixam estimar. Tot allò altre és secundari. Prou bé ens aniria si no ens costés entendre que som segons l’amor que donam i rebem, i no segons els èxits, els títols, el poder, la riquesa... que aconseguim.
Deixau-me dir avui que l’amor que tots som cridats a viure, els cristians ho experimentam en el pa i en el vi de l’Eucaristia, o sia, en l’entrega a favor dels altres que fa Jesús. Una entrega, una donació total. Per açò, els cristians creiem que Jesús és Déu. Ell és l’amor “total”. L’amor viscut i entregat “del tot” i a favor “de tots”. Així, creiem que com més sigui el nostre amor “regalat i rebut”, més serem semblants a Déu. I com manco amor rebem i donem, manco semblants a Déu serem. I ser manco semblants a Déu vol dir, per a nosaltres, construir una vida personal i social al marge de l’amor. I al marge de l’amor, el bon viure i el bell conviure no són possibles.
Per a nosaltres, celebrar el Cos i de la Sang de Crist ens és super-necessari. Avui hi ha massa estès “l’individualisme”, el no pensar amb els altres, el no regalar amor. Una de les proves del nostre individualisme actual és que ens costa molt, a molts: el gest de saludar-nos, el compromís de no rompre lligams familiars, pacificar conflictes, guerres i violències, respectar idees i creences d’altres,...
Crec que la celebració del Corpus, Dia de la Caritat, ens ha d’ajudar a despertar les ganes de construir una societat, una família, un poble millor. Tots som fràgils i vulnerables. Tan la història personal com la història dels pobles, ens ho assenyalen constantment.
Sols tenint present els sants que celebram aquests dies ens adonem com:
-Sant Efrem (s. IV), reconeix i valora la presència de la dona en la litúrgia de l’Església.
-El Beat Joan Domínici (S. XIV-XV), participa activament en el final del cisma d’Occident, quan el el 1417 és elegit Papa Martí V, dimitint Gregori XII i Joan XXIII, i és destituÏt Benet XIII.
-Santa Maria Rosa Molas (s.XIX), va viure conforme a les paraules de Terenci, autor llatí del segle II a.C.: “Som una persona, res que afecti a les persones m’és aliè”.
-Santa Maria Miquela (s. XIX), vivint l’Eucaristia repetia: “La vocació a servir als altres, és la “perla” de la vida d’un cristià”.
-Santa Lutgarda (s. XII-XIII), tot i que feia hores davant l’Eucaristia, tenia clar que si la cridaven a fer un servei, l’havia de fer amb ganes i rapidesa.
Sempre hi ha temps difícils. Sant Pau ja diu a la segona carta a Timoteu: “Vindran temps difícils. HI haurà homes egoistes, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, desagraïts, venjatius... (3,1-5). I també santa Teresa va ser testimoni d’una Església en decadència. Ella repetia: “Vivimos tiempos difíciles, tiempos recios”.
A la trobada europea de joves que es va celebrar a Àvila, amb motiu del V Centenari de santa Teresa, unint dues idees típicament teresianes, s’adoptà aquest lema: “En tiempos recios, amigos Fuertes de Dios”.
Celebrant el Corpus, en tota ocasió siguem referents del Déu amor.