Text de l'Evangeli (Jn 16,12-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».
La Festa de la Trinitat ens parla de la vida íntima de Déu. I de la Trinitat ens hi parla Jesús. Sense ell res sabríem sobre Déu amb certesa. Gràcies a ell sabem aspectes de Déu, però com ens diu Jesús a l’evangeli d’avui: “Encara tinc moltes coses per dir-vos sobre Déu, però l’Esperit, pas a pas, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera”.
Adonem-nos com la nostra vida cristiana sempre té present la Trinitat. Començam el dia... invocant el nom de Déu Pare, Fill... Les celebracions litúrgiques les començam i acabam en el nom del Pare...
Les grans veritats, com la Trinitat, Déu és Tri, ens ajuden a conèixer qui som i com hem de ser noltros. Si Déu és Trinitat, noltros hem de donar molta importància a la comunitat, a la relació, al diàleg,... Noltros hem de confessar i viure que:
- Des de Déu, des de la seva identitat, la gran experiència de la vida humana ha de ser també la comunió. La soledat, la manca de relació, la manca de comunió, és antihumana i anticristiana. És impossible trobar sentit a la vida, sense relació, sense experimentar l’amor dels altres i sense oferir amor als altres. Per açò, cristians com som, confessant que Déu és Tri, que Déu és comunió, no volguem ni comportem que algú visqui o senti soledat. Qui no acompanya soledats no viu Déu.
- Hem de donar importància a les trobades, no les hem de refusar o menysvalorar. Trobar-se, fer comunitat és font de vida. Sols viu tot allò que té regust i entorn de comunitat. Tot allò que no té esperit comunitari, tot allò que no és sinodal, tot allò que no és fruit d’un diàleg obert i sincer, no dur el segell de Déu.
- Sols és realment important el que té sentit comunitari en la nostra vida de cada dia: ca nostra, la taula de ca nostra, la nostra família, el carrer (saludem-nos, aturem-nos...), el poble on vivim..., els nostres companys, els veïns,...
- Ha de tenir importància per noltros la comunitat cristiana, la Parròquia, la catequesi, l’Eucaristia, Càritas, la visitar els malalts.... Les nostres pregàries particulars sols poden ser escoltades i estimades per Déu si tenen el cau, el ressò, l’esteló, el caliu de la comunitat... Visquem la pregària comunitària i que les pregàries personals sorgeixen també de la nostra vida compartida amb tants i tantes. Vida que ens motiva a donar gràcies, a demanar perdó i ajuda, a lloar Déu...
- Si Déu és Trinitat, sols el que en nosaltres té gruix i fonament comunitari, trinitari, és important, és essencial. El que la Trinitat ens diu, és que no perdem mai el sentit comunitari, el diàleg, l’escolta, el consens,... la trobada, l’abraçada...
Tinguem avui present que el que hem de considerar més important:
. No és la meva creença personal sinó la creença consensuada
. No és el meu bé individual sinó el bé de tots
. No és la meva pregària individual sinó la pregària comunitària...
*Que la festa de la Trinitat ens faci valorar l’obertura als demés, la seva escolta...