Text de l'Evangeli (Jn 20,19-23): En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».
I se’ns diu que l’Esperit té la força d’arribar arreu, com arreu arriba el vent mantenint i enfortint la flama del foc, a fi de que ningú quedi exclòs d’aquest anunci que parla d’un Déu que és Pare i que noltros som germans.
L’Esperit, l’aparició del ressuscitat suprimeix la por dels deixebles que tenien tancades les portes, i els omple de pau: “Pau a vosaltres, com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us enviï a tots voltros”. L’Esperit de Déu els empeny, els motiva, a obrir portes per anunciar que som germans i fills d’un Déu Pare.
L’Esperit no és fa present només el dia de Pentecosta, ell es converteix en presència constant, en el centre de la comunitat. La comunitat manté la flama de l’anunci encesa, sempre. Hi ha comunitat allà on hi ha la presència de l’Esperit.
Avui noltros som convidats a demanar que l’Esperit ens arribi i que ens faci també testimonis de la fraternitat que estem cridats a viure tots.
I aquest missatge ha d’arribar a tothom més allà de qualsevol llengua o cultura, de qualsevol situació, de qualsevol història passada o actual.
Pentecosta és la festa de la diversitat on, les diferències, són cridades a mirar-se, a acollir-se, a enriquir-se. La fraternitat, la bona relació que hi ha d’haver entre noltros és superior i més urgent que enfortir la nostra llengua o cultura particular. Si no aconseguim fraternitat, no aconseguirem l’estima a la diversitat cultural, política o lingüística. Som diversos però hem de viure units. Diversos, però desitjosos d’aconseguir sobretot el bé de tots.
El dia de Pentecosta neix “l’Església de l’harmonia”. Una comunitat, una església que anuncia la pau allà on hi ha guerra, perdó allà on hi ha venjança, acollida allà on hi ha barreres, vida allà on hi ha el silenci de la mort, respecte allà on hi ha explotació i insults.
Pentecosta és la festa de la reconciliació. A favor d’aquesta reconciliació, tots avui hi som cridats a partir de la nostra identitat concreta i diversa.
I com ens recorda avui sant Pau, tots hem de fer aquest anunci des de la nostra diversitat. Cadascú és cadascú. Els nostres serveis, les nostres aportacions seran i són diverses, però és a un de sol al Senyor que servim, i és a la reconciliació de tots a que servim. Tots, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batiats per un sol Esperit per formar un sols cos.
No desestimem la nostra diversitat, però vulguem enfortir la nostra unitat.