Text de l'Evangeli (Jn 8,1-11): En aquell temps, Jesús se n’anà cap a la muntanya de les Oliveres. I de bon matí es presentà altra vegada al temple, i tot el poble acudia a ell, i assegut els ensenyava. I els escribes i fariseus li porten una dona sorpresa en adulteri, i la posen al mig, i li diuen: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en flagrant adulteri. I, en la Llei, Moisès ens manà d’apedregar-les aquestes tals. ¿Tu què hi dius, doncs?». Però això ho deien, temptant-lo, per poder-lo acusar. I Jesús, ajupint-se, escrivia a terra amb el dit.
I com que ells persistien interrogant-lo, es posà dret, i els digué: «Qui de vosaltres estigui sense pecat, que tiri el primer la pedra sobre ella». I ajupint-se novament, escrivia a terra. I ells, sentint això, anaven sortint un després de l’altre començant pels més vells; i quedà ell sol i la dona, dempeus, al mig. I posant-se dret, li digué: «Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?». I ella digué: «Ningú, Senyor». I li digué Jesús: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i ja no pequis més».
El pitjor que podem fer és qualificar a Déu de Jutge i condemnador. El Senyor sols exerceix bondat i compassió sense mesura tot intentat despertar consciències d’uns i d’altres.
Quan Déu es fa present sols té una intenció: curar, sanejar, alliberar, fer reflexionar, animar a renovar-se, a convertir-se. No en té cap altra. Per res pensa en criticar negativament o deixar malament a ningú.
El paisatge de la dona adúltera, que mos presenta avui sant Joan, és una lliçó per a tots els qui es creuen justs i menyspreen als demés. Pensem en converses i comentaris que a vegades feim d’algú. Els feim per alliberar, curar, o per destruir?
Thomàs Hobbes, filòsof anglès, segle XVII, va dir: “L’home es un llop per a l’home”. O sia, és un ésser que es realitza destruint, devorant l’altre. Tot i que és una afirmació exagerada si l’aplicam a tothom, una certa veritat inclou si tenim present la forma com rallam dels altres o segons quines maneres que tenim -per satisfer els nostres interessos personals, nacionals, internacionals-, de destruir i matar. No som llops quan feim guerres i matam, quan no ajudam als països o persones pobres....
Quan actuam així, quan sols retreim el mal dels altres, quan mos creiem super bons, mostram ser fariseus-homes-llops, persones impecables, immaculades, santes, que mos creiem nets de pecat i, per açò, capaços de tirar pedres als demés per pecadors.
Al contrari d’aquesta actitud, és la que viu Jesús, que és una actitud acollidora i compassiva. Davant la dona adultera que li presenten els fariseus que poc els importa que pot passar-li tot cercant tan sols ridiculitzar i acusar a Jesús, Jesús els diu després d’un breu silenci que els devia posar nerviosos: “Qui de voltros no tengui pecat, que comenci a tirar pedres”. És cert el que ha dit algú: “El crit més gran el provoca no poques vegades el silenci”.
Jesús, amb aquest silenci i pregunta curta i senzilla, posa als mestres de la llei davant la seva pròpia misèria. Els obliga a mirar-se a ells mateixos. I que passa després que reflexionen? Que tots se’n van començant pels més vells.
Al final, el silenci i la pregunta de Jesús, acompanyen i obliguen a la conversió, a mostrar també la seva conversió. Són culpables per una banda, però, per s’altra, són dignes de consideració per reconèixer el seu pecat.
Aquest diumenge previ als Rams l’evangeli ens posa davant de noltros mateixos. Vol que mirem les nostres mans, la nostra llengua, els nostres pensaments. Vol que reconeguem que actuam sense misericòrdia quan perdem la nostra capacitat de reconèixer qui som noltros mateixos.
No, noltros no estem tampoc lliures de pecat. No, noltros no tenim dret a acusar sense misericòrdia a ningú.
Jesús sols té una intenció, salvar, curar, alliberar. No passa pel seu cap condemnar a ningú. I aquest ha de ser el camí que tots hem de seguir: “Tampoc jo et condem”. Però, açò sí, “intenta no pecar més”.
Com diu sant Pau, tot és escòria comparat en seguir i imitar a Jesús. I com diu el profeta Isaïes tot intentant revelar qui és Déu: “obre un camí i fer nàixer aigua allà on hi ha desert”.