Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): El dia abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d’aquest món al Pare, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a la fi. I en el sopar, quan el diable ja havia ficat en el cor de Judes, [fill] de Simó Iscariot, el determini de trair-lo, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les seves mans, i que havia sortit de Déu i que a Déu tornava, s’aixecà del sopar, es tragué els vestits, i agafant una tovallola se la cenyí. Després tirà aigua en un gibrell, i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què s’havia cenyit. Arriba llavors a Simó Pere, i aquest li diu: «Senyor, ¿tu em rentes els peus a mi?». Respon Jesús, i li diu: «El que jo faig, tu no ho saps ara, però ho entendràs després». Pere li diu: «No me’ls rentaràs mai, els peus!». Respon Jesús: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Senyor, no solament els meus peus, sinó també les mans i el cap!». Li diu Jesús: «Al qui s’ha banyat només li cal rentar-se els peus, ja que tot ell està net. I vosaltres esteu nets, encara que no tots». Sabia, en efecte, qui l’havia de trair, i per això digué: «No tots esteu nets».
I després d’haver-los rentat els peus, i de prendre els seus vestits i de posar-se de nou a taula, els digué: «¿Compreneu què he fet amb vosaltres? Vosaltres m’anomeneu “Mestre” i “Senyor”, i ho dieu bé, ja que ho soc. Per tant, si jo, que soc Mestre i Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us heu de rentar els peus els uns als altres. Us he donat exemple perquè, de la mateixa manera que jo us ho fet a vosaltres, també ho feu vosaltres».
Avui, Dijous Sant, celebram el cor, el nucli, l’essencial de la vida cristiana : “L’Eucaristia i el servei amb amor”. Açò, que és l’essencial de la vida cristiana, ens arriba avui a través de dues tradicions sobre el darrer sopar, la de Pau i la de Joan.
Què és l’essencial de la vida cristiana? Quina Església va voler que construíssim i quina comunitat vol que siguem?
Avui trobam la resposta recollint expressions pròpies de la litúrgia d’aquest Dijous Sant.
La primera condició essencial per a ser cristià, l’Eucaristia:
*En la recorda St. Pau: “El que he rebut i us he transmès, ve del Senyor. La nit que havia de ser entregat va prendre el pa, i dient l’acció de gràcies, el partí i digué: “Açò és el meu cos ofert per voltros. Feu açò per celebrar el meu memorial. Igualment va prendre el calze, havent sopat, i va dir: “Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial”.
* I ens la recorda també l’evangeli de Joan quan, tenint present l’entrega que Jesús ens fa del seu cos i de la seva sang, ens assenyala: “Adoneu-vos fins a quin punt ens estima”.
- L’Eucaristia forma part del nucli central, essencial de la nostra fe cristiana. Tots els cristians som cridats a viure-la com a memorial, com a presència de Jesús entre noltros. No celebrar l’Eucaristia, no acollir-la com l’experiència principal de la vida cristiana, és no ser fidel al que Jesús demana i desitja. Som cristians si celebram l’Eucaristia!
La segona condició essencial per a ser cristià, el servei amb amor:
*Ens la recorda l’aclamació que hem fet abans de l’evangeli: “Us don un manament nou, diu el Senyor: Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”
*I ens ho recorda també l’evangeli de Joan: “Jesús conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se senyí una tovallola; després tirà aigua a un ribell i es posa a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els”.
*I al final d’aquest fragment de l’evangeli, Jesús remarca als apòstols: “Voltros em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho som: Idò, si jo que som el Mestre i Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Jo us he donat exemple”.
I, a més, a les antífones que la litúrgia mos proposa mentre rentam els peus als apòstols, es repeteix:
*Tothom coneixerà si sou deixebles meus, per l’estimació que us tindreu entre voltros.
*Us don un manament nou, diu el Senyor: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat.
*Allà on hi ha veritable amor, allà hi ha Déu
Quines són idò les dues condicions essencials per a ser cristians: L’eucaristia i servir amb amor als altres.
Tenint present aquestes dues condicions, recitem junts el punt de llibre que avui us hem donat com a recordatori d’aquest Dijous Sant:
DIJOUS SANT
No sou ni estrangers ni forasters,
sou fills compartint la mateixa taula.
Tot i que algú de vosaltres em trairà,
faceu pinya, remau plegats.
Sentiu, viviu, compartiu
el meu memorial:
“Aquest és el meu cos,
aquesta és la meva sang”.
Com la brida que domina
els moviments dels cavalls,
dominau els instints de poder,
siau servidors i germans.
Rentau peus, purificau cors,
curau malalts, acompanyau mendicants.
No aspireu a ser “senyors”.
De Senyor i Mestre sols n’hi ha un,
Déu, Pare i amic de tots.