Homilia diumenge 27 d'abril 2025

 

Diumenge 2 de Pasqua

Text de l'Evangeli (Jn 20,19-31): En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».

Però Tomàs, un dels Dotze, el qui es diu Dídim, no era amb ells quan vingué Jesús. Els altres deixebles li deien: «Hem vist el Senyor!». Però ell els digué: «Si no veig en les seves mans la marca dels claus, i no fico el meu dit en la marca dels claus, i no fico la meva mà en el seu costat, no creuré».

I vuit dies després els seus deixebles eren novament a dintre, i Tomàs amb ells. Vingué Jesús, tancades les portes, i es presentà enmig d’ells, i digué: «La pau sigui amb vosaltres!». Després diu a Tomàs: «Porta el teu dit aquí i mira les meves mans, i porta la teva mà i fica-la en el meu costat, i no sigues incrèdul sinó fidel!». Respongué Tomàs, dient: «[Ets] el Senyor meu i el Déu meu!». Li digué Jesús: «Perquè m’has vist has cregut? Benaurats els qui sense haver vist han cregut!».

I molts altres signes feu Jesús en presència dels seus deixebles que no han estat escrits en aquest llibre. Però aquests s’han escrit perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA 

Homilia diumenge 20 d'Abril 2025 "DIA DE PASQUA"

 

Diumenge de Pasqua (Missa del dia)

Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9): El primer dia de la setmana Maria la Magdalena anà molt de matí al sepulcre, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. Se’n va corrent a Simó Pere i a l’altre deixeble a qui estimava Jesús, i els diu: «Han pres el Senyor del sepulcre i no sabem on l’han posat!». I sortí Pere amb l’altre deixeble, i anaren al sepulcre. Corrien tots dos al mateix temps, però aquell altre deixeble corregué per davant de Pere més de pressa, i arribà el primer al sepulcre. I havent-se inclinat, veié els llenços caiguts però no hi entrà. Vingué després també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre i veié els llenços caiguts; i el sudari que havia estat al seu cap no caigut com els llenços, sinó a part, enrotllat en un lloc. I llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat el primer al sepulcre, i veié i cregué; ja que encara no havien entès l’Escriptura: que ell havia de ressuscitar d’entre els morts.

 

 

 

HOMILIA

 

 

Avui ens unim a l’Anunci de Pasqua, que vam cantar ahir vespre, i diem que Crist havent superat traïcions, dificultats, passió i mort, ha ressuscitat. I per açò, ens surt del cor dir:

-Exultin de joia els àngels del cel  -Que la terra també s’ompli d’alegria

-Que també s’alegri l’Església.

 

I és que:

-Jesucrist ha pagat per noltros el deute que Adam va contreure

-Aquest és el dia que ha esvaït la tenebra del pecat, del mal

-Aquest és el dia que regala gràcia als qui creuen en Jesús

-Aquest és el dia que fa enfora el pecat, que renta les culpes, que fa innocents als caiguts, que torna l’alegria als entristits, que dissipa els odis, que restableix la concòrdia, que converteix les nacions.

Avui, la flama d’aquesta columna de cera que és el Ciri Pasqual, crema en honor de Déu i en agraïment a Déu, perquè els humans ens hem retrobat amb Déu.

Tenint present les lectures de la Vigília d’ahir i d’avui, som convidats:

-Amb la del Gènesi, a donar gràcies a Déu, perquè existeix la llum, perquè la terra produeix vegetació, perquè els humans hem estat creats a semblança de Déu, perquè la naturalesa està plena de saviesa.

-Amb la lectura de l’Èxode, a lloar Déu, Ell és el nostre Pare i l’hem d’enaltir. Ell ha desfet l’enemic, ha desfet el mal.

-Amb la lectura d’Isaïes, a cercar el Senyor, a invocar-lo. A que els injustos abandonin els seus camins, i els mals homes els seus propòsits. I és que, els seus pensaments no són els de Déu, i els seus camins tampoc són els de Déu.

-Amb la lectura de sant Pau: A que els batiats emprenguem una nova vida i no siguem esclaus del pecat. A que cerquem allò que és de dalt on hi ha el Crist, no allò que és de la terra.

-Amb la lectura de l’evangeli de Lluc: “A no cercar entre els morts, entre el que no té valor de res, aquell que viu! Jesús ha ressuscitat i  no hi és entre el que sols tenen una visió terrenal, mundanal.

-I amb la lectura de l’evangeli de Joan, avui:”Entendre que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts, i ha ressuscitat”.

És per açò, que la litúrgia de Pasqua, ens convida a renovar les promeses del baptisme, mos convida emprendre una vida nova:

-A renunciar a totes les seduccions del mal, perquè el pecat ja no domini més en noltros.

-A creure i viure per a Déu, Pare de tots i creador del Cel i de la Terra

-A creure en Jesucrist que patí i fou sepultat i que ressuscità d’entre els morts

-A creure en l’Esperit Sant, en l’Església catòlica, en la comunió dels sants, en el perdó dels pecats, en la resurrecció i la vida perdurable.

          

Homilia dissabte vigilia de Pasqua 19 d'abril 2025

VIGÍLIA I DIA DE PASQUA

          Davant el que vivim i som, sols tindrem una visió esperançada si afirmam avui, de cor i en convicció, que Crist ha ressuscitat després d’haver superat traïcions, dificultats, passió i mort. Per açò, amb l’Anunci de Pasqua que hem viscut durant aquesta Vigília, hem proclamat:

-Exultin de joia els àngels del cel

-Que la terra també s’ompli d’alegria

-Que també s’alegri l’Església

I és que:

-Jesucrist ha pagat per noltros el deute que Adam va contreure

-Aquesta és la nit que ha esvaït la tenebra del pecat, del mal

-Aquesta és la nit que regala gràcia als qui creuen en Jesús

-Aquesta és la nit que fa enfora el pecat, que renta les culpes, que fa innocents als caiguts, que torna l’alegria als entristits, que dissipa els odis, que restableix la concòrdia, que converteix les nacions.

Avui, la flama d’aquesta columna de cera que és el Ciri Pasqual, crema en honor de Déu i en agraïment a Déu, perquè els humans ens hem retrobat amb Ell, amb Déu.

Així, tenint present les lectures d’aquesta Vigília, som convidats:

-Amb la del Gènesi, a donar gràcies a Déu, perquè existeix la llum, perquè la terra produeix vegetació, perquè hi ha animals que neden i uns altres que caminen i volen, perquè els humans hem estat creats a imatge i semblança de Déu, perquè la naturalesa que ens rodeja està plena de saviesa.

-Amb la lectura de l’Èxode, a lloar Déu, Ell és el nostre Pare i l’hem d’enaltir. Ell ha desfet l’enemic, ha desfet el mal.

-Amb la lectura d’Isaïes, a cercar el Senyor, a invocar-lo. A que els injustos abandonin els seus camins, i els mals homes els seus propòsits, que tots ells es converteixin al Senyor, que tornin a Déu. I és que, els seus pensaments no són els de Déu, i els seus camins tampoc són els de Déu.

-Amb la lectura de sant Pau: A que els batiats emprenguem una nova vida, que ara endavant no siguem esclaus del pecat. Si morim al pecat, viurem amb Déu.

-Amb la lectura de l’evangeli de Lluc: “A no cercar entre els morts, entre el que no té valor de res, aquell que viu! Ha ressuscitat, no hi és entre el que sols tenen i viuen una visió terrenal, mundanal.

És per açò, que la litúrgia d’aquest vespre, ens convida a renovar les promeses del baptisme, mos convida a que emprenguem el camí d’una vida nova:

-A renunciar a totes les seduccions del mal, perquè el pecat ja no domini més en noltros.

-A creure i viure per a Déu, que és Pare de tots i creador del Cel i de la Terra

-A creure en Jesucrist que patí i fou sepultat i que ressuscità d’entre els morts

-A creure en l’Esperit Sant, en l’Església catòlica, en la comunió de tots els sants, en el perdó dels pecats, en la resurrecció i la vida perdurable.

          Visquem el missatge d’aquest vespre, d’aquesta Vigília, dient junts:                            

 

      Jesús, ressuscitant,

tot ho emplena d’amor.

El cel llueix el seu blau,

el sol esfuma la fosca,

i la llum acampa a l’ample.

Jesús, ressuscitant,

dona pas a la vida.

La veritat i la bondat

 vesteixen

cada paraula,

cada mirada,

cada tic tac del cor.

Jesús, ressuscitant,

tot ho renova.

Tot retorna a l’origen

quan Déu, creant,

veié que tot era bo,

tot era bell,

en tot i per tot

s’ensumava el seu alè

i es paladejava el seu hàlit.

Jesús, ressuscitant,

de nou ens crida a la vida.