Text de l'Evangeli (Jn 1,1-18): Al principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i era Déu, el Verb. Aquest era al principi amb Déu. Totes les coses han estat fetes per ell, i sense ell no ha estat feta ni una sola cosa de les que han estat fetes. En ell hi havia vida, i la vida era la llum dels homes, i la llum resplendeix en la tenebra, i la tenebra no l’acollí. Esdevingué un home enviat de Déu, de nom Joan. Aquest vingué per a testimoniatge, per testimoniar sobre la llum, a fi que tots creguessin per ell. No era ell la llum, sinó qui havia de testimoniar sobre la llum. [Aquell] era la llum veritable, la que il·lumina tot home, la que ve en aquest món. En el món era, i el món per ell va ser fet, i el món no el conegué. Als seus vingué, i els seus no l’acolliren. Però a tots els qui el reberen els donà poder d’esdevenir fills de Déu, els qui creuen en el seu nom, els quals no pas de sang, ni de desig de la carn, ni de voluntat d’home, sinó de Déu han nascut. I el Verb es feu carn, i habità entre nosaltres; i contemplàrem la seva glòria, glòria com d’unigènit del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dona testimoni sobre elli clama, dient: «Aquest era del qui jo deia: El qui darrere meu ve, davant meu ha passat, perquè primer que jo era». Perquè de la seva plenitud, nosaltres tots n’hem rebut, i gràcia per gràcia; perquè la Llei per mitjà de Moisès fou donada, la gràcia i la veritat per Jesucrist han vingut. Déu ningú no l’ha vist mai; l’unigènit Déu, el qui és en el si del Pare, aquest l’ha donat a conèixer.
HOMILIA
Dia 1, any nou, tots ens desitjàvem el millor. Però, què és el millor, ens demanam avui després d’haver proclamat i escoltat amb atenció les lectures?
El que ens desitjam espontàniament és el millor?. Entre el que ens desitjam solem remarcar la salut, el benestar material, l’amor correspost, i tot una llarga llista d’aspiracions personals que sembla que, satisfetes, ens situarien a una vida plenament feliç.
I avui pens, i si ens abandona la salut? (un dia o un altre ens abandonarà). I si no som corresposts per qui confiàvem? (a vegades sol passar)
El que realment importa desitjar, ens diuen avui les tres lectures, és la saviesa, el coneixement i la vivència de Déu. La vivència de Déu ens acompanya en temps de salut i no salut, en temps de benestar material i de no benestar, en temps d’amor correspost i en temps d’amor no correspost.
La primera lectura, del llibre de Jesús, fill de Sira, ens diu avui: “Que els fills de Jacob – que els cristians- tinguem la saviesa -la vivència de Déu- com la nostra heretat. Donem-li culte, donem-li gràcies al temple sant”.
En la intimitat de la nostra pregària personal i comunitària, hem de donar gràcies per aquest do que és la fe, que és la confiança en Déu, en la seva Paraula, en la seva presència.
La segona lectura, la de sant Pau als d’Èfes, ens convida a dir amb ell: “Beneit sigui Déu i pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tot tipus de benediccions espirituals. Ell ens ha elegit perquè siguim sants, irreprensibles als seus ulls. Ell ens ha destinat a ser fills de Déu”.
Record sempre com una dona gran, anant perdent la seva salut, em confiava el secret de la seva vida. Em deia: “Vivint vaig experimentant que pas a pas vaig perdent coses: família, salut, mobilitat... El que no vull perdre mai és la fe”.
Aquesta dona i tants i tantes d’altres retenien el que ens continua dient sant Pau: “Que Déu ens concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació... perquè coneguem a quina esperança Déu ens ha cridat i quines riqueses de glòria ens té reservades”.
Posar la nostra màxima aspiració o desig en Déu, en la seva saviesa i presència, pot ser que avui més de dos ni s’ho plantegen. Cadascú en aquest món ha de fer el seu camí. El que realment importa és encertar el camí.
La saviesa i la presència de Déu no ens evitarà dificultats de salut o del que sigui. No és una saviesa pal·liativa, és realista, no ens amaga la creu. Però sí que ens ajuda a dur la creu en pau i esperança.
Una persona que vaig anar a visitar s’altre dia, i que va perdent la seva salut poc a poc, el que em va demanar primer de tot, va ser: “Em dur el bon Jesús?”. No poques vegades descobrim el sentit de tot, Déu, quan veiem que els bens materials ens van mancant.
A la parròquia, i a totes ses altres, veiem:
-Com gent celebra l’Eucaristia cada dia o, almanco cada setmana.
-Com hi ha que participa de l’Escola de teologia o de la catequesi d’adults
-Com hi ha que viu la pregària contemplativa
- Com hi ha que prega en el silenci de casa seva
Avui, prou ens convé desitjar l’autèntica saviesa. Desitjar viure fidels a la Saviesa de Déu és la millor decisió que podem fer iniciant el 2025 i durant tot l’any.