Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): I un cop nascut Jesús a Betlem de la Judea en temps del rei Herodes, heus aquí que uns mags vingueren d’Orient a Jerusalem, dient: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo». Però quan ho va sentir el rei Herodes es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. I va reunir tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava on havia de néixer el Crist. Ells li digueren: «A Betlem de la Judea, perquè així està escrit pel profeta: I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre els principals de Judà, perquè de tu sortirà un capdavanter que pasturarà el meu poble, Israel.
Llavors Herodes, cridant d’amagat els mags, es va assabentar acuradament per ells del temps de l’aparició de l’estrella, i tot adreçant-los cap a Betlem, els digué: «Aneu i informeu-vos ben bé sobre l’infant i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també vagi a adorar-lo».
Ells, després d’escoltar el rei se n’anaren. I succeí que l’estrella que havien vist a l’Orient els anava al davant, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. En veure l’estrella, s’ompliren d’un gran goig. I entraren a la casa, trobaren l’infant amb Maria, la seva mare, i prosternant-se, l’adoraren; després obriren els seus tresors, i li oferiren dons: or, encens i mirra. Però avisats en somnis que no retornessin a Herodes, se n’anaren al seu país per un altre camí.
HOMILIA
Avui se’ns convida a contemplar l’infant que ha nascut a Betlem. Els reis, els Mags d’Orient, ens demostren que en el silenci del vespre es descobreix la llum d’una estrella que ens convida a deixar seguretats i cercar el que és imprescindible i qui és realment “imprescindible”
Com els reis, com els Macs d’Orient, qui dedica temps a la contemplació silenciosa es deixa guiar per l’estrella, per la llum de l’evangeli fins a trobrar-se amb Jesús allà, fins i tot, on mai hagueren imaginat, en el no res d’una cova de Betlem.
I en el no res d’una cova de Betlem, reconeixen, amb l’encens, que Jesús és Déu; amb l’or, que Jesús és el rei esperat; i amb la mirra, que Jesús és un Déu humà.
Els reis, els Macs d’Orient, troben en el misteri de Betlem la saviesa, la presència de Déu. Per açò, tornen després al seu lloc corresponent anant per un altre camí. No per el camí que els conduirà de nou a Herodes, a la mundanitat, al poder, a l’egolatria.
Tornant, ja no són cercadors, són adoradors. Han descobert que l’autèntica saviesa rau en la senzillesa d’una cova, en l’amor d’uns pares que acompanyen el seu fill, en la bellesa d’un entorn natural que convida a la interioritat i a donar gràcies pel que hem rebut.
Déu no és nostre només, Déu és de tots. Els Reis, els Macs d’Orient, representen la varietat de races i cultures que cerquen Déu. Ells ens fan intuir que també cerquen Déu persones que fan altres camins, que formen part d’altres cultures, d’altres països.
Els Reis, els Macs d’Orient, ens ensenyen amb el Papa Francesc que hem de construir una Església en sortida. Que ens hem de fer amb persones que formen part d’altres estils, d’altres idees.
Els Reis van sortir del seu espai concret i es van aventurar a cercar Déu caminant cap a la intempèrie. Solament van depositar la seva esperança en una estrella, en una raó interior, en una llum que havien descobert.
Entre noltros, també, alguns, deixen d’estar centrats en ells mateixos i en les seves coses, i opten:
-per ser catequistes ajudant a la catequesi dels pares
-per mantenir un contacte amb joves a fi de descobrir, al seu costat, l’estel que condueix a Déu. Una tasca importantíssima
-per a construir una bona família, per educar, per atendre necessitats diverses...
I tu, i jo, quin camí, quina estrella, quina llum, quina opció volem emprendre per a fer-nos amb Jesús?