Text de l'Evangeli (Lc 3,15-16.21-22): En aquell temps, el poble vivia en l'expectació, i tots pensaven en els seus cors sobre Joan si potser era ell el Crist, Joan respongué, dient a tots: «Jo, certament, us batejo amb aigua, però en ve un altre més fort que jo, del qual no soc digne de desfer-li la corretja de les sandàlies. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i el foc».
I s’esdevingué, quan era batejat tot el poble, que també Jesús fou batejat. I estant en oració, s’obrí el cel i baixà l’Esperit Sant en aparença corporal, com un colom, damunt d’ell, i se sentí una veu del cel: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut».
Avui tenim present i celebram la importància que té el Baptisme en la vida de Jesús. El que en principi era un gest d’humilitat i solidaritat amb el poble d’Israel com a signe de conversió, esdevé el gran sagrament de la seva unció i missió messiànica.
L’Esperit en pren possessió d’ell i li provoca dues experiències que viurà també tot el poble d’Israel i noltros avui també, any 2025: “Jesús és el Fill estimat de Déu” (L’hem de tenir present, escoltar-lo atentament i amb ganes que la seva presència i paraula arreli en la nostra vida), i Jesús és “l’enviat a establir el Regne de Déu a la terra”, que és un Regne d’amor i de pau.
L’evangeli recull els efectes del seu baptisme: “Va passar per tot arreu fent el bé, donant salut, i alliberant des mal, des pecat, d’obrar malament”.
I tot açò ho fa, ho veiem respirar ja en el profeta Isaïes, combinant la veritat, la claredat, amb un llenguatge i amb unes actituds delicades, cordials, prudents, assenyades. Isaïes ho expressa així: “Aquí teniu el meu servent, el meu estimat. No crida, ni alça la veu, no romp la canya esqueixada, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret, la veritat amb fermesa, sense vacil·lar, fins implantar-lo a la terra”.
I el Senyor, continua dient a Isaïes i mos ho recordam també avui amb unes paraules semblants, també la lectura dels Fets dels apòstols: “T’he crid bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destin a ser aliança des poble, llum de les nacions, per tornar la vista a qui han quedat cecs, per alliberar de la presó i del calabós els qui viuen a la fosca”.
Tots els batiats estem cridats a reproduir en les nostres vides aquest estil de Jesús. I crec que hi estem enguany d’una manera molt especial quan celebram l’any jubilar, que ha de ser un any de reconciliació amb Déu i amb els altres.
Visquem avui i donem gràcies a Déu pel nostre baptisme, i convidem a altres a batiar-se en senyal de que sentin la crida que els fa Déu a obrar el bé, a transmetre salut, a alliberar.
Personalment el vaig rebre un 18 d’octubre quan encara no en podia ser conscient, però va ser el meu baptisme, i és el de molts, fruit preciós d’un entorn familiar i eclesial que hem d’agrair, que agraesc.
Quin regal més gran fem a la família quan en ella sembram les ganes de conèixer la crida que ens fa Déu a obrar el bé i a ser signes de salut en tots els nivells. Dissabte, dia 4, llegia al Diari Menorca un article d’Abderrahim Ouadrassi, President d’Euro-Àfrica, que deia: “Avui existeixen en el món més de 50 conflictes armats i actius”. I ratificava: “La vertadera batalla no és només contra les notícies falses, sinó contra un sistema educatiu que, en molts caos, no prepara a les noves generacions per a discernir la veritat en un món saturat d’informacions. L’educació ha de ser la nostra principal defensa”. “No és tracta només de mostrar habilitats tècniques, sinó d’inculcar valors com l’empatia, la col·laboració i el pensament crític”.
Quin regal més gran fem a la família i a la nostra presència a la Parròquia i arreu, quan educam en valors. En valors que respira i transmet el baptisme: fer el bé, descobrir Déu, estimar tothom educant en la veritat i en la cordialitat.
Visquem el baptisme. Captem la seva importància. Donem-ne gràcies a Déu per haver-lo rebut, i demanem avui que visquem el que significa estar batiats: Reconèixer que Déu és Pare de tots i tots som germans, i a tots ens hem de respectar.