Text de l'Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa viurà eternament, i el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Discutien, doncs, els jueus entre ells, dient: «¿Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn?». Els digué, doncs, Jesús: «En veritat, en veritat us dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia, ja que la meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Tal com m’ha enviat el Pare vivent, i jo visc pel Pare, el qui em menja també ell viurà per mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel, no com el que menjaren els pares i moriren: el qui menja aquest pa viurà eternament».
HOMILIA
Prestem atenció a les lectures d’avui. Totes elles estan molt ben coordinades.
La primera lectura del llibre dels Proverbis, ens demana que no siguem illetrats, persones sense seny, persones
ignorants de tot el que comportar gaudir del do de la vida. I acaba dient: “Deixau
la vostra ignorància i viureu, i avançareu per camí del coneixement”.
Hem de donar gràcies a Déu d’aquest regal
que se’ns dóna cada vegada que celebram l’Eucaristia i escoltam la Paraula de
Déu. La Paraula més capacitada per a donar-nos el do del seny, del coneixement.
No n’hi ha cap altra més capacitada. Cap altra. Ni la paraula dels
clàssics, ni dels grans literats fan ombra a la Paraula de Déu. Estudiem els
clàssics, però no deixem de banda ni a un segon o tercer lloc el pensament que
inclou, el pla de vida que manifesta, la Paraula de Déu.
Observem el que ens diu per exemple sant Pau avui en aquest fragment curts de la carta als cristians d’Efes, cap. 5:
-Fixeu-vos bé com viviu. No sigueu com gent que no sap el que fa. Convé tenir sempre desperta la nostra consciència, la nostra reflexió. Sense reflexió, quantes persones perden avui el sentit de quasi tot: sentit personal, sentit familiar... i poc a poc ho van perdent tot: estima cap a ells mateixos i van descendint en valors humans i cristians. Les notícies d’aquest estil de vida són constants.
-No sigueu d’aquells que no fan cas de res. Prestau atenció al que Déu vol de voltros. Què vol Déu de noltros, què espera de noltros a favor nostre i dels altres?
-Exhortau-vos els uns dels altres no tan sols amb bons consells personals, també en paraules i consells que sorgeixen del coneixement dels salms, himnes i càntics espirituals. Deixem-nos acompanyar per la vida de la litúrgica, per la vida dels sants i santes, per la vida dels qui cuiden la seva espiritualitat.
-I donau gràcies sempre a Déu. Siguem
conscients que hem de donar gràcies a Déu perquè ens ha posat al nostre costat
moltes persones que ens ajuden, moltes vivències que ens desperten. Ja seria un
bon propòsit avui acabar es dia donant gràcies personalment i en família.
I l’evangeli ens insinua al què hem de
prestar atenció d’una manera especial i del que hem de donar gràcies d’una
manera única: La celebració de l’Eucaristia. L’Eucaristia ha de ser sempre
el moment de la nostra pregària més significativa. La pregària que ens ajuda a
viure amb més comunió amb Déu: “Jo som
el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre”. Qui el
menja, qui el ben mastega, qui se’l fa seu. No aquell que distret se’l posa a
la boca i no gaudeix d’un moment intens de descobrir Déu en ell mateix.
Sense l’Eucaristia no podeu tenir vida. Qui viu de ver l’Eucaristia gaudeix de vida eterna.
No sols he de dir que no deixem l’Eucaristia. He de dir més bé que organitzem la nostra vida d’una manera tal, que l’Eucaristia sigui viscuda sempre i amb una atenció i devoció especial.