Text de l'Evangeli (Jn 6,24-35): En aquell temps, en veure, doncs, la multitud que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, pujaren a les barquetes i arribaren a Cafarnaüm, cercant Jesús. I havent-lo trobat a l’altra banda del mar, li digueren: «Rabbí, quan has vingut aquí?».
Respon Jesús, i els diu: «En veritat, en veritat us dic: em cerqueu no perquè heu vist signes, sinó perquè heu menjat dels pans i us heu saciat. Treballeu, no per l’aliment que es perd, sinó per l’aliment que dura per a la vida eterna que el Fill de l’home us donarà, ja que aquest l’ha segellat el Pare, Déu!». I així li digueren: «Què farem per obrar les obres de Déu?». Respon Jesús, i els diu: «Aquesta és l’obra de Déu, que cregueu en aquell que ell ha enviat».
I li digueren: «Quin signe fas, doncs, perquè vegem i et creguem? Què és el que obres? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com està escrit: Pa del cel els ha donat per menjar». I els diu Jesús: «En veritat, en veritat us dic: no fou Moisès qui us donà el pa del cel, sinó el meu Pare és el qui us dona el veritable pa del cel, ja que el pa de Déu és el qui baixa del cel i dona la vida al món». Li digueren, doncs: «Senyor, dona’ns sempre aquest pa». Els diu Jesús: «Jo soc el pa de vida. El qui ve a mi no tindrà fam, i el qui creu en mi no tindrà mai set».
HOMILIA
Escoltant la Paraula de Déu què cercam? Coneixement o conversió?. Ho hem de tenir present. Cercam el més important: Moletejar la nostra vida tal com Déu espera. Prestem atenció a les lectures d’avui.
La segona lectura
(cap 4 de la carta als Efesis) ens fa recomanacions de vida cristiana. Se’ns demana que ens apartem de la manera en
que viuen els gentils, o sia, dels qui sols actuen segons el que avui és moda,
del que fa tothom, de la societat que ens rodeja. Sant Pau demana als d’Efes “Fer-se en la veritat que hi ha en Jesús: Despullar-se de l’home vell
que es corromp per les seves apetències seductores, i revestir-se de la nova
condició creada a imatge de Déu”.
La
manera de ser que ens demana Déu reclama que ens renovem i cuidem sobretot la
ment i l’esperit. El que els evangelis anomenen “metanoia” i que traduïm
per “conversió”.
No
facem, se’ns demana, com els israelites que vivint desert es sentien mancats de
consideració, solitaris, taula mancada d’aliments, i oblidaven el que havien
aconseguit: ser un poble lliure del Faraó, un poble alliberat de l’esclavitud i que anava fent camí per aconseguir la terra
promesa, els seus ideals, el que Déu els proposa.
El
que Jesús demana recordant el mannà i vivint la multiplicació dels pans, es que
no quedin boca oberta davant els miracles, sinó que entenguin el signe,
què vol dir la multiplicació dels pans, que vol dir la grandesa de la
generositat, del compartir, de veure en els altres un germà, un fill de Déu
Pare.
Per
açò Jesús els adverteix amb cara seriosa: “És una llàstima que em cerqueu pels
miracles, per les curacions... És una llàstima, si ho traspassam al
temps d’avui, que anau a veure la
bellesa d’una sortida o posta de sol, que pugeu dalt del Toro per observar la
bellesa de la illa i no sigueu capaços d’anar més enllà tot demanant-se: “Qui
ha fet possible el camp i els seus fruits, qui ha fet possible l’univers, la
llum del sol, les muntanyes, les persones, Menorca, el Santuari del Toro...”.
Front
aquesta advertència, els qui l’escoltaven demanen: “Què hem de fer per a cercar adequadament,
per entendre es signes?”. I Jesús respon: “Senzillament, creure”.
Veure Déu present en tot, descobrir el seu missatge quan algú toca a les portes
de Càritas, quan algú es converteix en pare o mare, espòs o esposa, quan algú
celebra l’Eucaristia, quan algú posa en pràctica el seu ofici, la seva
professió, quan algú es dóna a ell mateix i es compromet a diversos nivells... Hem de cercar el signe, el missatge que
hi ha en tot el que vivim, som i feim.
Jesús ens demana que cuidem el cor, la interioritat. Tenim molta feina a fer.