Text de l'Evangeli (Mc 1,7-11): En aquell temps, Joan predicava dient: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne d’ajupir-me davant d’ell per desfer-li la corretja de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant».
I s’esdevingué en aquells dies que vingué Jesús des de Natzaret de la Galilea i fou batejat en el Jordà per Joan. I a l’instant, pujant de l’aigua, veié esquinçats els cels, i l’Esperit com un colom que baixava sobre ell. I se sentí una veu dels cels: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, en tu m’he complagut».
HOMILIA
Avui, amb la celebració del baptisme de Jesús, se mos convida a reviure el nostre baptisme i a donar-li la importància que es mereix. Què vol dir celebrar el Baptisme i quin sentit tenen els seus signes: Aigua, signe de la creu, unció, Professió de fe i Ciri Pasqual?
-Signe de la creu: La nostra vida ha de ser útil als altres. Tot batiat ha de fer opció de servei als altres: família, parròquia, societat...
-Unció: Som escollit per Déu a anunciar l’evangeli. L’anunci de l’evangeli és el que s’ha de veure amb el nostre testimoni i paraula.
-Professió de fe: La nostra proclamació que Jesús és Déu ens ha de conduir a un respectar “amb gran dignitat”als altres. Tots som fills de Déu. Tots som germans els uns dels altres.
-Ciri Pasqual. Qui no serveix, qui no té la flama de la fe desperta i vibrant, no serveix per res, no serveix per ser un anunciador de l’evangeli i de la persona de Jesús. D’algú que és “viu” perquè serveix!
-Aigua: El baptisme ha de ser l’experiència que ens revitalitzi constantment, com l’aigua, la nostra adhesió a Jesús. I, a més, l’aigua és transparent: “Importa el nostre interior!”. Cuidem més el nostre interior que el nostre exterior.
A partir de la lectura d’Isaïes 42, 1-4.6-7 remarquem:
1. Qui celebra el Baptisme entén que és possessió de Déu. El sentit de la meva vida és Ell. Ell és el camí que he de seguir i la meta que he d’aconseguir. Ell és el meu Déu i el meu únic Déu. A partir del baptisme som convidat a fer constantment una revisió personal: És Déu o no el centre de la meva vida?
2. El qui celebra Baptisme sent que l’Esperit de Déu l’estima i el crida a transmetre arreu la dignitat que tenim tots.
3. El qui celebra el Baptisme sap que la vivència de la fe i la transmissió de la fe ho ha de fer amb senzillesa, sense alçar la veu, acompanyant a qui té una fe que s’esqueixa o la flama del ble de la fe que vacil·la. Açò sí, la transmissió de la fe l’ha de fer amb fermesa, sense cansar-se.
4. El qui celebra el Baptisme s’ha de sentir cridat bondadosament per Déu per ser testimoni d’Ell que vol que els cecs hi vegin, que els presos, els esclavitzats per tantes coses, se sentin alliberats.
5. El qui celebra el Baptisme ha de tenir present el que diu el Llibre dels Fets dels apòstols avui (10, 34-38): Ha de viure fent el bé.
Per açò el bateig consisteix en el fonament de la vida cristiana i de la comunitat cristiana. Una comunitat cristiana és viva quan la fe dels cristians que la formen és viva.
El baptisme de Jesús, al riu Jordà, es va convertir en la seva entrada a la vida pública prenent consciència de qui era: Tu ets el meu fill, el meu estimat!. En Jesús, fill de Déu, es revela Déu. En un batiat, que se sent i és fill de Déu, s’ha de revelar Déu, també. El nostre baptisme és un inici de la nostra “passió cordial” per obrar bé i revelar Déu obrant el bé.