Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): I un cop nascut Jesús a Betlem de la Judea en temps del rei Herodes, heus aquí que uns mags vingueren d’Orient a Jerusalem, dient: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist la seva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo». Però quan ho va sentir el rei Herodes es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. I va reunir tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava on havia de néixer el Crist. Ells li digueren: «A Betlem de la Judea, perquè així està escrit pel profeta: I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre els principals de Judà, perquè de tu sortirà un capdavanter que pasturarà el meu poble, Israel.
Llavors Herodes, cridant d’amagat els mags, es va assabentar acuradament per ells del temps de l’aparició de l’estrella, i tot adreçant-los cap a Betlem, els digué: «Aneu i informeu-vos ben bé sobre l’infant i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també vagi a adorar-lo».
Ells, després d’escoltar el rei se n’anaren. I succeí que l’estrella que havien vist a l’Orient els anava al davant, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. En veure l’estrella, s’ompliren d’un gran goig. I entraren a la casa, trobaren l’infant amb Maria, la seva mare, i prosternant-se, l’adoraren; després obriren els seus tresors, i li oferiren dons: or, encens i mirra. Però avisats en somnis que no retornessin a Herodes, se n’anaren al seu país per un altre camí.
HOMILIA
Moltes són ses reflexions que he dut a terme a partir de les lectures i de la Festa d’avui.
La lectura del Llibre d’Isaies m’ha fet reflexionar:
-Que “fosques nuvolades” cobreixen avui nacions i persones: manca de pau, de satisfacció personal...
-Però també és cert que molts cerquen llum, sentit. Aquest dies, celebrant el Funeral del nostre amic en Josep Moncada, llegíem com en el seu recordatori hi havia una acció de gràcies perquè molts, gràcies al seu testimoni de servei i de bon humor, havia estat llum, referència per a molts.
* I concluia: No siguem per ningú ni per noltros mateixos “fosca nuvolada”, siguem “llum”, referència, utilitat positiva. I concloïa repetint el que diu el salm 71: “Que el benestar, Senyor, floreixi els nostres dies, mesos i anys abundi la pau”.
La segona lectura que pertany a sant Pau, hi ha l’assumpció d’una responsabilitat que tots hem de tenir present. Sant Pau recorda als cristians d’Efes, i ens ho recorda als cristians actuals:
-Que Déu ens ha comunicat la gràcia que no coneixen moltes persones i generacions. I quina és aquesta gràcia?: “Tots els pobles tenim part en l’herència de Jesucrist i formam un mateix cos”.
-El
Papa ens ho repeteix constantment: “Anunciem la promesa de
Jesucrist perquè és dirigida a tothom, a tothom, a tothom.”. Ens hem
d’aprendre seriosament la nostra missió de catequistes a les nostres famílies i
arreu. Hem rebut un missatger que és un regal que hem d’oferir a tothom.
I l’evangeli dóna entendre el missatge de la primera i de la segona lectura amb la història dels mags d’Orient. I a partir d’aquesta història tenia present que Déu, avui Dia de l’Epifania, ens demana a l’estil d’aquests savis:
-Que tenim necessitat de sortir de sa nostra comoditat i fer camí, traspassant fronteres i obstacles geogràfics i ideològics... És necessari que avui també avaluem quins són els obstacles que hem de superar per fer camí seguint la llum de l’estel que ens guia cap a Jesús.
-Fent camí ens podem trobar obstacles com el d’Herodes. Herodes volia veure Jesús però sense canviar la seva manera de governar. Herodes necessitava un canvi de ruta, no suprimir els qui li feien nosa, no suprimir els qui li demanaven exercir l’autoritat a favor de tots i no en contra d’alguns. Avui hi ha també Herodes que no volen actuar a favor de tots, a favor fins i tots d’aquells que els demanen una actitud de respecte i valoració a favor de tothom.
-Els reis, fent camí i superant obstacles com el d’Herodes, caminen junts. A l’Església hi cabem tots.
-Els reis adoren... i no els poders d’aquest món. Adoren els qui valen no pel poder que ostenten o els palaus on viuen, sinó per la profunditat humana i divina de les seves persones.