Homilia diumenge 14 de gener 2024

 

Diumenge 2 (B) durant l'any


Text de l'Evangeli (Jn 1,35-42): L’endemà eren allí altra vegada Joan i dos dels seus deixebles; i contemplant Jesús que passava, diu: «Mireu l’Anyell de Déu». I el sentiren parlar els dos deixebles i van seguir Jesús. I Jesús, girant-se i veient-los que el seguien, els diu: «Què cerqueu?». I ells li digueren: «Rabbí -que vol dir: Mestre- on t’estàs?». Els diu: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren i veieren on s’estava, i es quedaren amb ell aquell dia; era cap a l’hora dècima. 


Andreu, germà de Simó Pere, era un dels dos que havien sentit Joan i el seguiren. Aquest trobà primer el seu germà Simó, i li diu: «Hem trobat el Messies -que vol dir: Crist». El portà a Jesús. Jesús el mirà, i digué: «Tu ets Simó, fill de Joan; tu seràs anomenat Cefes -que vol dir: Pere».

 

 

HOMILIA

 


 
Avui som cridats a despertar el nostre interès,

1.En primer lloc per acompanyar a conèixer Déu. L’expressió “Hem d’acompanyar” ha de quedar avui grava al nostre cos.

            La primera lectura, del primer llibre de Samuel, capítol 3, veiem com Elí acompanya Samuel. Samuel estava adormit. Sentia una crida però no intuïa que era la crida de Déu. I tot que no ho intuïa, Déu el seguia cridant. Va ser a la quarta vegada quan, acompanyat per Eli que li va dir: “Si et torna a cridar, digues-li: “Parlau, Senyor, que el vostre servent us escolta”, Eli respon, quan sent una veu que el crida pel seu propi nom: “Samuel, Samuel”: “Parlau, que el vostre servent us escolta”.

            A l’evangeli de sant Joan, capítol 1, Joan també acompanya a dos dels seus deixebles quan, fixant-se en Jesús que passa, els diu: “Mirau l’anyell Déu!”. I ells el segueixen.

            A més, Andreu, que era un dels dos deixebles de Joan que van seguir Jesús, quan veu al seu germà Simó l’acompanya també on era Jesús.

            Conclusió, tots noltros som cridats avui a acompanyar a uns altres a conèixer Jesús. Tots som cridats a ser catequistes a favor de sa parella, des fills, dels qui ens trobam cada dia. Hem d’acompanyar a conèixer Jesús.

            Però... com podrem arribar a ser companys catequistes, evangelitzadors? Quan sentirem aquesta necessitat i tindrem capacitat per fer-ho?

             2.Sols sentirem aquesta necessitat si, com Joan Baptista, ens fixam com Jesús passa. O com Andreu, som capaços d’anar on Jesús viu i mos quedam a viure amb ell. Fixar-nos en Jesús i viure amb Ell és fonamental per poder ser acompanyants, per poder ser catequistes.

-Fixar-nos en Jesús. Una cosa és veure Jesús com passa, i una altra és fixar-nos en ell quan passa com va fer Joan Baptista. Qui fixa sa mirada en algú o en alguna cosa és perquè sent interès. Una cosa és mirar algú que passa i una altra cosa és fixar-se en ell. Un catequista, un pare, una mare acompanyant al seu fill a catequesi, ha de tenir interès per Jesús, ha de fixar la seva mirada en Ell. L’ha d’escoltar com diu Elí a Samuel. Tenir interès per Jesús és fonamental per acompanyar a uns altres a fixar la mirada en Ell.

-Desitjar viure amb Jesús, conèixer-lo de prop, intimar amb ell, dialogar amb ell, resar, participar de l’Eucaristia a la qual ell mos hi convida molt especialment, també és fonamental per poder ser company, catequista a favor que altres descobreixin Jesús i inicien aquest camí de fixar-se amb ell i comunicar-se amb ell.

            Siguem companys de camí en la fe a favor d’altres. Fixem-nos en Jesús, tinguem interès per ell, dialoguem amb ell, resem, visquem l’Eucaristia. Aquestes són condicions necessàries per a ser bons pares, bons laics, bons educadors, bons capellans catequistes