Text de l'Evangeli (Mt 23,1-12): Aleshores Jesús parlà a les multituds i als seus deixebles, dient: «Sobre la càtedra de Moisès s’han assegut els escribes i els fariseus. Totes les coses que us diguin, feu-les i observeu-les, però no feu segons les seves obres, ja que diuen i no fan. Perquè lliguen fardells pesats i insuportables, i els carreguen damunt les espatlles dels homes, però ells ni amb el dit no els volen moure. Totes les seves obres les fan per tal de ser vistos pels homes; per això eixamplen les seves filactèries i engrandeixen les franges. Els agrada el primer lloc en els convits i els primers seients en les sinagogues, i de ser saludats en les places, i que la gent els anomeni Rabbí. Però vosaltres, no vulgueu que us diguin Rabbí, perquè un és el vostre Mestre, i tots vosaltres sou germans. I de vosaltres, no vulgueu anomenar ningú Pare sobre la terra, ja que un és el vostre Pare, el celestial. I no us digueu Mestres, perquè el vostre Mestre és un, el Crist. El qui és més gran de vosaltres serà el vostre servidor. El qui s’exalci serà humiliat, i el qui s’humiliï serà exalçat».
Jesús denuncia avui una determinada forma d’exercir l’autoritat o la la nostra responsabilitat i mos dóna a conèixer un model alternatiu.
Ell mos diu clar i llampant:
-Enfront dels que diuen i no fan, siguem coherents
-Enfront de qui és molt exigent amb els altres, siguem més exigents amb noltros mateixos i manco amb els altres.
-Enfront de qui sempre vol ser lloat i considerat, siguem servidors i bons companys de tots.
-Enfront de qui llueix títols i medalles, fem-nos
germans i amics de tots.
Aquest
és l’estil i l’esperit que ha intenta i que desitge que arreli en tots noltros
el Sínode que s’ha celebrat a Roma i que finalitzava diumenge passat dia
29. Entre noltros cristians, i també en
la societat civil, s’ha de valorar i viure més la familiaritat i la importància
que tenim tots, des del lloc que cadascú ocupa, i no la importància que alguns
es concedeixen sobre els altres.
Honorar, honorar, mos ho diu avui la profecia de Malaquies, sols ho hem de fer a Déu. I sols a Déu, mos diu avui també Jesús a l’evangeli: li hem de dir i considerar amb tota propietat: Mestre, Pare, Guia.
En el cor de l’Església, i que bé si ho vivim també en família, en societat, no hem de viure distincions que ens facin enfora els uns dels altres, que dificultin la fraternitat, la nostra relació sincera, oberta, fraterna. I açò entre el bisbe i noltros, el rector i voltros, entre uns i altres. .. Entre noltros hem de viure fraternitat, relació propera, amiga. Relació de qui aporta i rep. Relació de qui sap que sempre pot aprendre de tothom: de qui fa un bon servei a càritas, al club, a la catequesi, a la netedat, a la litúrgia, al cant litúrgic, a la sagristia, a l’economia, a la rectoria....
Avui hem de demanar a Déu que tots aprenguem a viure les nostres responsabilitats diverses des d’aquesta radical fraternitat. Ningú està per damunt dels altres. Tothom està al servei dels altres.
Servir als altres és l’únic que ens
ha d’interessar. Tots hem d’assumir un servei a favor dels altres. Tots. A dins
i a fora de l’Església. Els batiats no
hauríem de poder viure sense aquestes ganes d’exercir un bon servei.
Tots hem d’exercir un treball, un
servei, i cobrar un sou a favor nostre i de la família. Però també tots hem d’exercir un servei sense cobrar cap sou amb la
intenció de viure i donar a conèixer que
el que feim ho feim per convicció i per amor a la família, a la parròquia, a un
grup solidari, a una activitat que valoram.
Siguem una parròquia, una comunitat sinodal. Caminem junts. Valorem-nos a tots. Qualsevol servei a favor dels altres -a dins i fora de l’Església- és digne de la nostra consideració i estima. Que ningú es cregui mai més important que els altres. Tots som importants i necessaris.