Text de l'Evangeli (Mt 25,14-30):
En aquell temps, Jesús digué als deixebles
aquesta paràbola: «Un home que, a punt de marxar a terres llunyanes,
cridà els seus servidors i els confià els seus béns. I a un li donà cinc
talents, a un altre dos, a un altre un: a cadascun segons la seva
capacitat; i marxà. De seguida, el qui havia rebut cinc talents se n’anà
i negocià amb ells, i en guanyà altres cinc. D’igual manera, el qui
n’havia rebut dos en guanyà altres dos. Però el qui n’havia rebut un se
n’anà a excavar en la terra i hi amagà el diner del seu senyor. I
després de molt de temps ve el senyor d’aquells servidors i passa
comptes amb ells. I acostant-se el qui havia rebut cinc talents, en
presentà altres cinc, dient: “Senyor, cinc talents m’has donat, mira,
n’he guanyat altres cinc”. Li diu el seu senyor: “Bé, servidor bo i
fidel! Com que has estat fidel en allò que és poc, et posaré sobre allò
que és molt: entra en el goig del teu senyor”. S’acosta també el qui
havia rebut dos talents, i diu: “Senyor, dos talents m’has donat. Mira,
n’he guanyat altres dos”. Li diu el seu senyor: “Bé, servidor bo i
fidel! Com que has estat fidel en allò que és poc, et posaré sobre allò
que és molt: entra en el goig del teu senyor”. Acostant-se també el qui
havia rebut un talent, diu: “Senyor, sabia que ets home dur, que segues
on no has sembrat, i aplegues on no has escampat; i de por vaig anar a
amagar el teu talent a terra. Aquí tens el que és teu”. I el senyor,
responent-li, digué: “Servidor dolent i peresós! ¿Sabies que sego on no
he sembrat i aplego on no he escampat? Convenia, doncs, que confiessis
els meus diners als banquers, i en venir jo hauria rebut el que és meu
amb els interessos. Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui té els
deu talents. Perquè a tot el qui té se li donarà i abundarà; però a
aquell que no té, fins i tot allò que té li serà pres. I al servidor
inútil llanceu-lo a les tenebres exteriors: allí serà el plor i el
cruixir de dents”».
HOMILIA
L’evangeli d’avui se’ns diu que Jesús ens confia els seus béns no per guardar-los sinó per fer-los rendir.
Per
açò el primer que hem de fer és ser
conscients dels dons que cadascú tenim. Ja convé que hi dediquem una estona
per fer-ne es recompte i donar-ne gràcies.
-Si
Jesús ens concedeix dons, és perquè confia
en noltros.
-Si
ens concedeix dons, és perquè tinguem present que aquests dons no són nostres sinó d’ell. Ell n’és el
propietari. I res hi ha d’haver d’orgull per la nostra part sinó un donar
gràcies i sentir la responsabilitat de fer-los fructificar. SOM ELS
ADMINISTRADORS DELS BÉNS QUE ENS HAN ESTAT CONFIATS.
-Si
se’ns concedeix dons, dons diversos per a cadascú i que hem de fer fructificar,
és a favor dels altres. Els
meus dons a favor dels altres i els dons dels altres a favor meu.
Donem gràcies a Déu avui per la confiança
rebuda i pels dons que sens ha confiat, i demanem ajuda perquè en sapiguem
ser responsables i sense tenir enveja dels dons dels altres. Tots els dons són
necessaris. Tots els dons ens fan falta.
No se’ns demana quins dons tenim, se’ns
demana que els facem fructificar: “Ets
un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has
administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el
teu Senyor”.
No facem com l’administrador infidel que es
fixa amb complexa o amb indiferència i comoditat amb els dons que té, i els
amaga. No agraeix ni la confiança dipositada en ell, ni els dons rebuts, ni
assumeix la seva responsabilitat. És
un administrador infidel perquè no fa res de res. No és que faci coses
malament és que no fa res. I no fer res és el pitjor. El Papa ja ho ha repetit varies vegades: “M’estim més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit
al carrer, que no una Església malalta pel tancament i la comoditat”.
Però fins i tot allò més trist de
l’administrador infidel, no és que enterri els seus dons, sinó que pensi que
“no fer res” és respondre fidelment a Déu (“Senyor, sé que sou un exigent i que voleu collir allà on no heu
sembrat. Per açò tenc por i he amagat els vostres dons”). Déu vol cristians
actius, arriscats, responsables, creatius..., a partir dels dons que a cadascú
té. No importa considerar els dons que
tenim, el que importa és fructificar-los.
Demanem avui a Déu:
- Que tots sentim la responsabilitat d’anunciar arreu l’evangeli.
-Que tots descobriguem l’alegria de dur a terme els nostres dons, siguin aquests quins siguin: alegria, confiança, esperança, fe, electricista, arquitecte, feines de casa, capellà, família...
-
Que tinguem present el que ens diu la segona lectura d’avui: “Tots som
fills de la llum”. Cadascú aportam llum a favor de la vida de tots.
*Quins són els dons
de la família que no ens fan falta o que no demanen la nostra responsabilitat: la maternitat, la paternitat, el diàleg, la
cuina, la neteja, el treball amb el seu sou...? Tots són necessaris!
*Quins són els dons de la Parròquia que no ens fan falta: la dedicació a Càritas, a la neteja, a l’economia, a la catequesi, al club, a la Vida Creixent, al cant, a la litúrgia...? Tots són necessaris!
Tots ens fem falta, tots! Siguem responsables. Fora de noltros l’enveja i les comoditats irresponsables.