Diumenge 5 (A) de Pasqua
Text de l'Evangeli (Jn 14,1-12): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta».
Tomàs li pregunta: «Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li respon: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist».
Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».
HOMILIA
La lectura dels Fets dels apòstols, referint-se a la primera comunitat cristiana, diu alguna cosa important: s’adonen que hi ha una realitat important que s’ha d’atendre i no és atesa. Aquesta realitat es refereix a les viudes dels immigrants de llengua grega. Els cristians de llengua grega es queixen perquè les seves viudes no són ateses. I gràcies a aquesta observació feta, els apòstols convoquen una reunió de tots els creients animant-los a tots a participar, a emprendre la responsabilitat d’atendre als més necessitats. Un dels set va ser Esteve, el patró de la nostra Parròquia. Si volem ser fidels al nostre patró hem de cuidar Càritas d’una manera especial.
Pas a pas, uns i altres van entenent el que una comunitat cristiana no pot perdre de vista mai i ha d’atendre: La pregària, l’anunci de l’evangeli i l’atenció als pobres. Aquestes són les tres primers realitats que la comunitat entén que són prioritàries si de ver vol respondre al que Jesús espera d’ella.
Tots han de fer pregària i anunciar l’evangeli, però la pregària i l’anunci de l’evangeli, la predicació, el coneixement de la Paraula de Déu, pertoca d’una manera molt especial als apòstols, als preveres de la comunitat.
La primera comunitat cristiana ens regala aquest missatge: Els preveres, sobretot, hem de ser persones de pregària i d’estudi i anunci de l’evangeli. Açò sobretot és el que heu d’esperar de noltros. Açò, sobretot, és el que noltros hem d’oferir a la comunitat. Els capellans hem de ser, sobretot, orants i amants de la Paraula de Déu. “No estaria bé -ens ho recorda la primera comunitat cristiana- que els capellans deixéssim de dedicar sobretot temps a la pregària i a l’estudi de l’evangeli per fer altres coses que no ens corresponen directament. Els capellans no hem d’assumir, no ens hem d’apropiar el que correspon als seglars, a la comunitat.
Entre noltros ho hem de fer tot. Ningú pot acaparar feines, responsabilitats tot deixant als altres, a algú altre, exclòs. Tots som membres d’una mateixa comunitat, d’un mateix cos, i hi ha feina per a tots.
Quan les responsabilitats estan ben distribuïdes, quan tots participam de l’anunci de qui és la pedra viva, de qui és el camí, la veritat i la vida, més persones coneixen Jesús, més persones formen part de la comunitat.
L’evangeli comença avui dient: “Que els vostres cors s’asserenin. Confiau en Déu, confiau també en mi” “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi”. Obrim-nos a tots. Tots som necessaris i confiem en Déu.
Entre els primers cristians no va ser fàcil crear una comunitat entre els cristians provinents del judaisme i els provinents d’altres pobles i cultures. Col·laborar amb gent diferent per caràcter, idees i cultura no és fàcil tampoc avui per noltros. No és fàcil crear una comunitat oberta a tots, una comunitat que evita grups tancats, que evita fer-se només amb els de la seva corda.
Davant tensions o mancances, com els primers cristians, noltros avui mos hem de reunir, hem de fer diàleg, hem de resar, i hem de ser dòcils a l’esperit.
Facem feina junts. Ningú s’ha de sentir exclòs. Col·laborem units a la Pedra viva que és Jesús.