Ascensió del Senyor (A)
Text de l'Evangeli (Mt 28,16-20): En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s'acostà i els va dir: «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».
Jesús, a la muntanya de Galilea diu als onze deixebles:
“Déu m’ha donat plena
autoritat al cel i a la terra” “Anau a convertir tots els pobles” “Bategeu-los
en el nom del Pare. Del Fill i de l’Esperit Sant”.
Sant Pau, remarca que Jesús té certament “plena autoritat al cel i a la terra” quan
diu amb la intenció de que sols “fixem
els nostres ulls en Jesús”. I és
que Jesús, ascendint, com remarca sant Pau: “Seu a la dreta del cel, per damunt de tots els governants i dels qui
tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden
donar en el nostre món i en l’altre. Déu Pare ho ha posat tot sota els peus de
Jesús, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos
i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud”.
I les lectures d’avui reforcen que, ascendint Jesús al cel, l’Esperit de Déu emplena tota l’Església, l’Església és creada per Déu per a ser la seva revelació.
I si l’Església és creada per a ser la revelació de Déu, si noltros com a comunitat cristiana hem de revelar Déu, l’hem de donar a conèixer i convidar a viure’l, quines actituds hem de tenir? Quines actituds hem de viure com Església? Sant Pau accentua aquestes:
1) Preg perquè Déu us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació. Hem de pregar noltros també perquè tots els cristians que gràcies al baptisme hem rebut el do de l’Esperit, en siguem conscients. Hem de cultivar l’espiritualitat, la pregària, el diàleg amb Déu. L’hem de cultivar perquè, com accentua sant Pau:
2) Coneguem de veritat qui és ell. No el coneixerem si no vivim comunió amb Déu. Si no en feim d’aquest sagrament una vivència i un compromís constant. Sense comunió amb Déu, sense relació constant amb Ell, no hi ha possibilitat de conèixer-lo. Per açò continua insistint sant Pau:
3) Preg, també, perquè Déu il·lumini la mirada interior del vostre cor. Mirada que no ha de ser superficial, que no ha de ser un vist i no vist. Mirada que capti el més profund del que som i del que vivim. Per açò sant Pau ens hi ajudi quan ens comunica de què s’adona qui té mirada interior profunda:
– Capta quina és l’esperança a la qual ens ha cridat Déu, l’heredat que ell té preparada als sants. L’Esperança bàsica, fonamental, és completar en Déu la nostra vida el dia que també noltros pugem al cel. I aquesta esperança es fa creïble avui amb l’experiència de la nostra comunió diària amb Déu. Aquesta comunió, aquesta relació és la única que ens ha d’importar essencialment.
Per açò la primera lectura d’avui, dels Fets dels apòstols, ens recorda que també noltros avui, com a un altre temps Teòfil i els apòstols, hem de parlat de tot el que Jesús ha fet i ensenyat. El que ell ha fet i ensenyat és l’únic que ens importa estant ell per damunt de tots els governants i els qui tenen autoritat, poder o senyoria.
Volem viure l’esperança, volem recollir l’heretat que Déu ens té preparada el dia també de la nostra ascensió al cel? Visquem el que Jesús va viure: “Atent a Déu Pare (pregava i vivia per Ell), i atent als altres, servidor de tots i especialment dels més indefensos”.
La possibilitat de que es compleixi en noltros l’esperança que Déu ens té reservada és que l’estimem a Ell sobre totes les coses i als altres tal com Jesús els ha estimat.