Diumenge 4 (A) de Pasqua
Text de l'Evangeli (Jn 10,1-10): En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys».
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. Per això Jesús continuà: «Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».
Detalls de la primera lectura:
-
Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i va dir a la gent.
. Els onze estan ben units.
. I Pere en nom de tots, alça la veu perquè la gent escolti el seu missatge. L’importància del missatge que transmet jutja que és del tot important, fonamental.
- Pere, en nom de tots, està convençut que tot el poble d’Israel l’ha de conèixer. I l’ha de conèixer sense cap dubte!.
. El que els onze porten al cor no és sol per ells, pel seu grup, pels seus amics. És per tot el poble. Ciutadella l’ha de conèixer. L’admetrà o no, però l’ha de conèixer. Hem d’alçar la veu junts i l’hem d’anunciar.
- El missatge quin és? “Jesús és el nostre Senyor i Mestre”. Tots hem d’estar atents al seu testimoni, a la seva persona.
- El poble es sent inquiet i demana: Què hem de fer?
- I Pere respon: Convertiu-vos! Feis-vos batiar. Demanau perdó i ompliu-vos de l’Esperit. Apartau-vos de tot el que és innoble.
· Tenim feina a tots els nivells perquè actituds innobles en vivim arreu: personalment, socialment,políticament, eclesialment...
Seguint la litúrgia de la Paraula i fixant-nos amb el salm 22, noltros, com l’orant del salm, hem de dir:
- El Senyor és el meu Pastor. Ell em fa descansar, reposar. Ell em guia pels camins segurs. Encara que passi per barrancs, per circumstàncies tenebroses, no tenc por de res. Ell és vora meu. La seva bondat i el seu amor m’acompanyen.
Quina és la nostra vocació com a cristians, com a persones de Crist?
En ho respon també Pere a la segona lectura:
- Obrar el bé encara que hàgim de patir perquè no s’escolta prou el missatge, perquè alguns insultin...
Quina és la raó de la nostra pau a pesar de tot?
Ens ho respon l’evangeli recordant-nos el salm 22:
-El Senyor és el nostre Pastor. Ell ens obre el camí, ell va davant. Ell ens acompanya perquè el que vol és que tinguem vida a desdir.
En el fons, las litúrgia de la Paraula avui mos convida a ser persones orants, persones de comunió amb Jesús. No podrem anunciar Jesús si no el coneixem, si no mos feim amb Ell, si no vivim en comunió, amb intimitat amb Ell.
Demanem amb la pregària en que hem iniciat la missa d’avui: Déu, omnipotent i etern, feis que la feblesa del vostre ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu pastor.