Homilia Diumenge 17 d'abril 2022 "PASQUA"


Diumenge de Pasqua (Missa del dia) 


Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9):
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
    Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
 
HOMILIA
 


PASQUA

Quina bellesa vivim i transmetem durant la celebració de Pasqua?               Meditant la celebració i el contingut cristià del Dia de Pasqua,  em surt del cor dir: 

L’esperança rebrota/ en el polsim cendrós / on hi cova la mort. / I mentre poncella, / neteja i poleix / els cors decebuts. / Maria, qui cerques? / I..., tan sols mirant-la, / li sorgí el somriure. / Ressuscitant, / Jesús revifa / el foc que mor. / Ni la soledat ni l’odi / asfixiaran mai més / l’hàlit que engendra la creu. / Com és de fidel la vida / que descol·locant l’ofec / provoca de nou l’alè. / Com és de gran Déu / que havent-nos creat / ens brinda el traspàs!.

            I tenc també present un fragment d’un poema de santa Teresa de Jesús:

           … Mira que el amor es fuerte;/ vida, no me seas molesta,/ mira que sólo me resta,/ para ganarte perderte./ Venga ya la dulce muerte,/ el morir venga ligero/ que muero porque no muero…./ Vida, ¿qué puedo yo darle/ a/ mi Dios que vive en mí,/ si no es el perderte a ti,/ para merecer ganarle?/ Quiero muriendo alcanzarle,/ pues tanto a mi Amado quiero,/ que muero porque no muero.

            I observant María Magdalena i la pregunta de Jesús: Dona per què plores?, crec que:

            La corcava la melangia! Hi anà, el trobà obert i buit, negat de fosca i nu de bruit.!/ Plorant com una magdalena,/ perdut l’amat, orfe de tot/ amb Pere i Joan d’hora i tornà/ desitjant compartir la pena/ amb qui sabia que l’estimà/. En el seu esperit floria/ una aspra queixa: “L’han robat!/ Allà on era, no l’he trobat”./ Patint tan brutal desventura/ se li deixondí l’Escriptura/ quan algú li digué: “Maria!/ Dona per què plores? Qui cerques’/ Puig al Pare, deixa que hi vagi!”/ Davant el so que prou coneixia:/ “Rabuni” proferí en frescura./ Presa d’hàlit i gelosia,/ havent ressuscitat l’Amat,”/ Maria, alliberada i sens mesura:/ “L’he vist”,  bisava amb to sagrat.

            Com va passar a Maria, el nostre nom en boca de Jesús ens ressuscita l'ànim. En boca de Jesús, el nostre nom (Fel, Rosa, Nina, Tònio, Carolina, Leidi, Irene, Josep...) ens provoca una sensació especial. Per què Jesús té aquest poder? Per què la nostra vida, com li va passar a Maria Magdalena ressuscita al seu costat?

Avui, quan en les diverses comunitats i parròquies, en la celebració solemne de la Pasqua, els signes de mort es converteixen en signes de vida a causa del gran esdeveniment de la Resurrecció de Jesús, adonem-nos profundament que no volem ser una Església fixada tan sols en el relat de la mort. No és el missatge evangèlic només un trist i penós espectacle, sinó, i sobretot, l’anunci de la Resurrecció. No som portadors d'una Quaresma sense Pasqua com ens assenyala el Papa Francesc a Evangelii Gaudium, on, i en núm. 276, accentua: “La resurrecció de Jesús comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, pertot arreu tornen a aparèixer els brots de la vida”.

Quin és el missatge encoratjador del papa Francesc en aquest Dia de Pasqua?:
             El papa Francesc ens el resumeix en tres paraules: autenticitat evangèlica, eclesialidad i fervor, ganes missionera.


1.Autenticitat evangèlica. Les comunitats cristianes hem de ser: «un espai de trobada amb Crist».


2. Eclesialidad, vivència d'Església. El Paspa ens diu: “L'Església us estima... Estimeu l'Església, deixeu-vos guiar per ella i sigueu un veritable pulmó de fe i de vida cristiana”.


3. Fervor, ganes, missionera. “Sigueu autèntics evangelitzadors. Que les vostres iniciatives –accentua el Papa- siguin «ponts» que portin a Crist, sempre atents a la caritat, missioners de l'amor i de la tendresa de Déu”.

Germans i germanes, confiem en Jesús sempre. A pesar dels nostres dubtes i pors, a pesar de les nostres dificultats, a pesar de les nostres contrarietats, confiem en Déu. Sols en ell és possible viure “ressuscitats”.

Imatges de sa celabració de dissabte vespre VIGÍLIA DE PASQUA 👀👀