Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quina bellesa vivim i transmetem avui Dijous Sant?
Jo avui ho visc així:
Conscient que venia de Déu/ i a Déu tornava;/ conscient que ja havia arribat la seva fi;/ conscient que a tots els estimava/ sense mesura,/ els va convidar a compartir pa i vi./ Va ser un sopar /de mirades i gestos molt íntims./ Un sopar sagrat on el que sents calla les paraules. / Tirant aigua a un ribell / va rentar i eixugar els peus dels seus deixebles/. Aquest gest va commoure Judes/ que es va retirar en silenci./ Tan sols Jesús va intuir i va acollir/ el buit que sentia Judes i que el va conduir al seu ofegament final.
Avui, de nou entorn d’una taula/ convidats
a compartir/ l’hora de la veritat,/ tornam a sentir, com Pere,/ ganes de netejar-nos/
peus, i..., també, mans i cap./ Cap, per entendre el lavatori./ Qui és
cristià ha de servir. Peus, per a ser-ne missatgers. / Qui és cristià ha
de ser catequista entre els de la seva família i per tot arreu. I mans
per acompanyar a molts. Qui és cristià ha d’acompanyar a descobrir i a viure el
missatge de Jesús a uns altres, especialment als de la seva família i entorn.
El Dijous Sant ens convida a tots a viure l’Eucaristia. A viure-la en comunitat cada diumenge, al manco. Siguem conscients del nostre deure - deure feliç que hem d’agrair-, de viure i manifestar clarament la nostra amistat amb Jesús compartint taula amb ell i amb tots els qui viuen i confessen la seva amistat amb ell, la comunitat dels cristians.
Siguem conscients de la coherència que se mos demanda entre el que som i vivim, i el que celebrem. Aquesta coherència és la que ens fa o no creïbles davant la societat i davant les persones amb les quals convivim.
Sols vivint el baptisme, el nostre ésser de Jesús, el feim creïble als altres. Sols vivint l’Eucaristia, el participar del seu cos i de la seva sang, la feim creïble als altres. Sols vivint el sagrament del perdó, feim creïble que perdonar-nos, per un cristià, és fonamental. Qui de cor comparteix taula i demana perdó viu l’experiència més important del cristianisme: l’amor!
El Dijous sant, en concret, ens recorda la importància que ha de tenir en la nostra vida la celebració de l'Eucaristia i el servei als altres. El Papa Francesc ens diu, tenint present el Dijous Sant: “Avui trobem la grandesa de Déu en un tros de pa, en una fragilitat que desborda amor. El Senyor sap que el necessitem perquè l'Eucaristia no és el premi dels sants, sinó el pa dels pecadors”.
Cert, vivint el Dijous Sant sentim la nostra fragilitat, la necessitat que tenim dels altres, de compartir taula, de sentir-nos acompanyats. El Papa, per açò, continua dient: “Jesús es fa fràgil com el pa que es romp i es fa miques. Però precisament, en el fer-se miques, radica la seva força”. En l'Eucaristia, celebrant la nostra fragilitat, recuperam l’experiència d’on radica la nostra força. La nostra força sorgeix de l’acompanyament que vivim, com la felicitat i la seguretat d’un infant es troba en el seu viure en família. Força, seguretat, felicitat que sent qui per amor es fa miques, es divideix per a alimentar i donar vida, i per rebre-la, a partir de les seves capacitats. Força, fortalesa que escampa l'amor que es parteix i comparteix sabent que crea i forma família, comunitat. Sabent que forma part d’ella. Sabent que, cadascun dels seus membres, necessita el servei de tots.
Per a tots els cristians, la celebració de l'Eucaristia “és” una vivència fonamental. En ella Jesús ens convida a ser amics-humils que aprenen de la seva Paraula; a ser amics-humils, que demanen perdó; a ser amics-solidaris, que comparteixen el que són i tenen; a ser amics-oberts a tothom a partir de les capacitats i de la feina que cadascú hagi realitzat en ell mateix durant tota la seva vida.
Per a tots
els cristians, el lavatori de peus
“és” també, un signe essencial que convé viure, almanco cada any. Qui celebra
l’Eucaristia ha de servir, ha de ser útil als demés. Ha de ser un pare, una
mare, un germà servidor d’una família a la qual els hi ha de transmetre el
missatge de Jesús. Ha de ser un cristià atent a les necessitats de la
comunitat, de l’Església, i de la societat. El servir, l’amor, l’atenció als
altres ha de ser una de les nostres característiques més visibles. No ens
cansem mai de servir.
Contagiem-nos tots d'un profund amor a
Jesucrist fet pa partit i compartit en la celebració de l'Eucaristia, fet
servidor de tots.
IMATGES DE LA CELEBRACIÓ 👀👀