Diumenge 3 (C) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Lc 13,1-9): En aquell temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera».
I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya: ‘Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?’. Ell li respongué: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar’».
HOMILIA
DIA DEL SEMINARI
Cada lectura d’avui, jornada que ens convida a donar importància al ministeri sacerdotal, té un contingut digne de ser accentuat i meditat:
1.A la primera lectura, el llibre de l’Èxode ens recorda que Moisès “pasturava” el ramat del seu sogre Jetró. I a ell que tenia qualitats de pastor “Déu el crida” pel seu nom “Moisès, Moisès”. I el crida perquè “coneix els sofriments del seu poble a Egipte i vol alliberar-lo”.
Moisès, sentint-se enviat a alliberar a qui viu en esclavitud, va respondre a Déu: “Aquí em teniu!” després de conèixer el seu nom: “Jo som el qui som. Som el qui es fa present constantment en la història que viu el poble”. Aquest és el seu nom: “Company, amic, alliberador de les esclavituds que viu la gent.
Déu segueix cridant avui pel seu nom a qui reconeixent les necessitats que viu la gent, vol col·laborar amb Ell a aconseguir que siguem lliures, que visquem pau interior, que tastem el goig del viure. Són seminaristes avui els qui desitgen viure desperts a favor de “fraternitat”. Els qui opten per a no pactar amb la indiferència i amb la superficialitat. Els qui van descobrint que tots som germans, que tots ens importam perquè Déu és Pare de tots.
2.A la segona lectura, sant Pau a la carta als de Corint desitja que no ens passi per alt una lliçó de la història. I els diu clarament: “Sols aconsegueixen la llibertat els qui desitgen allò que és bo”, no aquells que van fent camí murmurant i apartant-se de Déu com van fer alguns israelites sortint d’Egipte. El camí de la llibertat no és fàcil. Que ningú es cregui “segur” perquè pot caure quan viu moments de desert, de dificultats!
Déu segueix cridant avui a qui, no passant per alt una lliçó de la història, s’esforcen per escollir el bé, caminen junts, s’ajuden mútuament, són fidels a la crida de Déu encara que el seu pas trobi dificultats constantment. La confiança amb Déu sempre els és superior a les dificultats sobrevingudes fent camí. Són seminaristes els qui opten per a formar-se i acollir la lliçó de la història: 0brar el bé, cuidar la vida espiritual, viure moments de pregària, d’intimitat amb Déu.
3. I qui és manté fidel a la crida de Déu, a la vocació que Déu dóna a cadascú? Ens ho respon avui l’evangeli de Lluc. Es manté fidel qui es converteix constantment. Qui es revisa cada dia, qui cuida la seva voluntat i els seus objectius, qui els enforteix, qui dóna fruits. Qui dona fruit i no és com la figuera de la paràbola de Jesús que any rere any no en donava.
Déu segueix cridant avui al Seminari a alguns dels qui opten per obrar el bé. A alguns dels qui desitgen formar-se a fi de que la seva vida sigui positiva, doni fruits en bé de molts
Preguem avui perquè hi hagi joves, persones que:
-Els interessi, els toqui el cor, el sofriment de tants, la recerca de sentit que viuen molts... la necessitat d’acompanyar a qui espera ser acompanyat.
-Els interessi, acollint la lliçó de la història, obrar el bé, viure i aportar valors, conèixer l’evangeli, optar per Déu, escoltar el seu missatge, ser-li fidel...
-Els interessi ser positius, donar fruit, alegrar, pacificar, fer present a Déu i anunciar-lo com el referent i meta d’una vida assenyada i plena de sentit.