Diumenge II (C) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Lc 9,28-36): En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.
A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
Vulguem acollir, com sempre feim, observacions de les tres lectures d’avui.
De la Primera, tinguem present l’aliança, el pacte que fan Déu i Abraham. Déu es compromet a donar a Abraham una descendència nombrosa i una terra on viure. I Abraham, després de dubte, ja que no tenia encara cap fill, li correspon amb una resposta de fe: Abraham confia en Déu.
Front els nostres dubtes d’avui, adoptem l’actitud d’Abraham: confiem en Déu!
Quins dubtes, quines pors, quines incerteses, quin dolor tenim avui?
Sols tenint present aquests dies passats, el que he vist o sentit, puc dir el que m’han dit alguns:
-És una llàstima, molta gent avui sembla que no creu en res!
-Per què s’ha de morir aquest familiar meu amb tants pocs dies, i no es mor encanvi qui avui fa tant de mal a molts?
Preguntes, situacions reals que ens feren al cor i que ens motiven a viure segons la confiança que Abraham i tants i tantes de la història passada i present tenen en Déu. Confiança en Déu que ens presenta avui sa segona lectura.
La lectura de sant Pau als cristians de Filips els anima, ens anima, a seguir també “l’exemple” que tenim amb ell enmig de circumstàncies que ens fan entrar en dubte, en incertes. Que ens fan patir.
També sant Pau, com noltros avui, viu situacions difícils. Mira el seu entorn i en tost de veure persones que creuen en Jesucrist, el que veu és, i amb llàgrimes als ulls:
-Que alguns adopten un mal camí, caminem cap a la seva perdició personal i familiar. Refusen formar-se humanament, evangèlicament. L’únic que els preocupa és viure una vida indiferent, sense reflexió, sense objectius, sense cuidar la seva interioritat.
-El Déu que adoren –i ho diu sant Pau amb llàgrimes- és el seu ventre. Sols pensen en festes, menjars, begudes... I la seva glòria, el seu orgull la posen en satisfer les seves parts materials: bona paga, sexe, diversions, gastar...
Sant Pau viu enmig d’un entorn que sols aprecia els valors terrenals. I està trist. I ho diu, ho expressa “amb llàgrimes als ulls”. La mateixa experiència que ens trobam també avui tant noltros com els cristians de tots els temps.
I l’evangeli, però, ens anima i ens encoratja a confiar en Déu a pesar de tot.
L’evangeli de Lluc ens recorda avui la Transfiguració de Jesús. I ens mostra un camí per a seguir avant i trobar la pau i la festa que vertaderament ens anima i ens fa mantenir més i més la confiança en Déu. Pere, després de viure l’experiència de transfiguració, va dir: “Què bé que estem, posem tenda, posem casa, ubiquem-nos aquí”.
Què és el que els va mostrar Jesús perquè Pere, Joan i Jaume, es sentíssim vertaderament feliços?.
-Se’ls va endur a dalt d’una muntanya. Un lloc tranquil i d’una bellesa extraordinària
-Els va convidar a resar. A viure no tan sols xerrant i distrets. Sinó a tenir present Déu i a ser seriosos.
-Els va convidar a tenir present el Llibre sagrat que ells coneixien. A tenir present Moisès i Elies. Moisès, l’alliberador del poble, i Elies, que intentà alliberar al rei Acab que és el rei que cometia més mals al poble que tots els qui l’havien precedit.
-I els va fer viure, amb ell mateix, el que sol passar a qui resa amb pau i confiança a Déu: La presència de Jesús era gloriosa, plena de Déu, i una veu deia: Aquest és el meu Fill, escoltau-lo!”.
Volem viure en pau i ser feliços? Confiem en Déu i refusem els deus del ventre i dels plaers fàcils. Cerquem llocs solitaris, de tant en tant, i en ells resem i escoltem Jesús, els exemples bíblics, i els de tants sants i santes de tots els temps