Diumenge 28 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 10,17-30): Un dia que Jesús sortia de camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me».
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit». Jesús digué: «Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna».
Què expressa el salmista, l’orant amb aquesta pregària? Expressa dues coses importants:
-Hem de fer anys sobretot aprenent el que el viure ensenya
-I el que el viure ensenya, a qui prega i es reflexiu, és que el més important és adquirir “saviesa” “seny” “saber destriar el que és bo i convenient del que no ho és”.
Aquesta Saviesa roman, ens diu la segona lectura –carta als cristians hebreus 4, 12-13: en la Paraula de Déu! La Paraula de Déu és viva i eficaç, és una espasa de doble tall, és penetrant, arriba a destriar l’ànima i l’esperit, esclareix les intencions i els pensaments del cor.
Què ens diuen idò avui el salm i la carta als hebreus?
*Cresquem, facem anys, coneixent i assaborint la Paraula de Déu. Tinguem la Bíblia a les mans. Anem a Catequesi d’infants, de joves i d’adults. La millor escola és conèixer i viure la Paraula de Déu.
El Llibre de la Saviesa, primera lectura, posa l’exemple d’un que ha arribat a ser savi. Que ha arribat a esclarir les intencions i els pensaments del cor. Que ha arribat a fer-se amb el camí que dur a la pau interior i a la felicitat personal. En aquest llibre el savi diu: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho va concedir, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La preferesc a ceptres i trons, i comparada amb ella, tenc la riquesa per no-res... Tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gran d’arena... I acaba fent una conclusió digne de tenir-la present: “Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns!”
Tenir saviesa, tenir seny, saber destriar el que és bo del que no és bo, és la riquesa més gran de la vida.
Però és fàcil adquirir aquesta saviesa? I ara ve l’ensenyança de l’evangeli d’avui. La seva resposta és: “No, no és fàcil!”. Per adquirir saviesa necessitam fer-nos preguntes per arribar a ser bones persones i escoltar les respostes. No hem de fer preguntes només sobre coses de cada dia: Què menjarem avui? Què farem avui matí, capvespre o fosquet? A quants ha quedat el Madrid o el Barça...? No! La pregunta que hem de fer és la que va fer un home que es presentà davant Jesús: Què he de fer per aconseguir la vida eterna? Què he de fer per a ser molt bona persona? Què he de fer per aconseguir més perfecció personal?
I el que importa més, feta la pregunta, és escoltar i viure la resposta:
“Deixeu tot, poseu tot a un segon nivell. L’únic que ha d’estar a un primer nivell és: La vivència de la Paraula de Déu! És allò de: Estima Déu per damunt de tot i els altres tal com Déu t’estima a tu.
Venim a celebrar l’Eucaristia els qui tenim:
*Consciència de febleses personals i ganes de fer camí
*Consciència del que és important: Seguir Jesús!
Celebrem els anys que tenim segons la saviesa que hem adquirit! Fer anys és una oportunitat. Adquirir saviesa és una necessitat!