Diumenge 25 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 9,30-37): En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes».
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat».
HOMILIA
Quan vivim banalment o superficialment, quan passem de viure profundament i d’escoltar l’angoixa, el dol profund que ens comunica la parella, un fill o filla, un pare o una mare, algú de la parròquia o del poble, encetam diàlegs, feim preguntes banals, superficials, fora de context. Avui en tenim una mostra molt significativa amb la pregunta que fan els apòstols a Jesús just arribant a Cafarnaüm i després de sentir com Jesús, fent camí amb ells, els comunicava: El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.
Ells anaven a lo seu. Jesús ja els podia comentar la seva sort, la seva passió i la mort que patiria pocs dies després. L’evangeli ens diu: “Els apòstols no entenien res, però no gosaven fer-li preguntes”. En el fons no es sentien cridats a connectar amb la preocupació de Jesús, que no entenien. Aprendre una cosa diferent del que en el fons ens interessa personalment, no és fàcil.
Mirau quantes vegades estem junts un grup de persones, i unes i altres tenim més ganes de dir el que tenim a sa punta de sa llengua, sigui interessant o no, que escoltar el que un altre expressa.
A Jesús, que els comunica el seu dolor, el seu patiment, la seva mort en creu, no els hi passa pes cap altra cosa que demanar-li: Qui de noltros serà el més important en el vostre Regne?
Desconnecció total amb el que vivia Jesús. Per açò Jesús, amb ganes de que fossin conscients d’allò que prest viurien ell i ells, els diu: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i servidor de tots” “Qui acull a un infant, a un necessitat. Qui l’escolta, qui l’acompanya... m’acull, m’escolta i m’acompanya a mi”.
Quantes coses, com ens diu avui el Llibre de la Saviesa, ens posen una trampa perquè ens facem enfora del servei, del compromís, d’ajudar a qui ens necessita, de complir amb els nostres deures de pares, de fills, d’amics...! El que alguns desitgen és aconseguir que el que més ens importi sigui viure bé i anar “a lo nostre!” deixant que ens interessin les preocupacions dels altres o les irresponsabilitats i falsedats dels altres.
Sant Jaume, a la segona lectura d’avui, ens diu: Sembrau en esperit de pau!. Sigau compassius! Que la vostra vida doni bons fruits!
Que el nostre compromís d’avui vagi lligat al salm 53. Diguem amb el salmista: De tot cor oferiré sacrificis, us lloaré, Senyor, perquè sou bo.