Diumenge 23 (B) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mc 7,31-37): En aquell temps, Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: «Efatà!», que vol dir: “Obre't!”. A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».
HOMILIA
Jesús reconeix les dificultats que tenim tots en el dia a dia. Les coneix prou. I coneix també la nostra debilitat, flaquesa. Sap que no poques vegades tenim “por”, perdem l’esperança, una tristesa o un estat de frustració més o manco dur ens vesteix. I Jesús ens diu avui per profeta Isaies: No tingueu por, sigueu valents. Ens diu per l’apòstol Jaume: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los costat? I ens demostra que fa costat als pobres quan l’evangeli de Marc, capítol 7, cura al sord del territori de la Decàpolis mentre es dirigeix cap a Galilea: “Efatà”, li diu: “Obre’t!”.
Vivint la “ceguesa” que ens oculta reconèixer que Déu ens acompanya en aquests moments difícils de la nostra vida: problemes personals, familiars, de feina... No deixem de sentir: Siguis valent, no tenguis por!. Demana ajuda, expressa’t, obre’t! No et tanquis a ca teva amb quatre parets, surt, passeja, contempla el blau del cel...
Vivint la “sordesa” que no ens deixa escoltar el clam dels qui sofreixen tant al nostre costat com enfora... No deixem de sentir l’apòstol Jaume: No saps que Déu té un interès particular per acompanyar els pobres? Escolta qui té problemes, visita malalts, posa’t al servei de qui et necessita, regala temps per aconseguir una bona educació familiar, entre amics...
Vivint la “mudesa” que ens impedeix conversar, dialogar, entrar en el joc de la relació normal de la parella, dels pares i fills, dels amics: No deixem de sentir les paraules de l’evangeli de Marc: Efatà, Obre’t! No deixis de comunicar el que sents, participa en la conversa, aporta el que dus al cor...
Sí, deixem de ser cecs, sords i muts en sentit humà, espiritual, i col·laborem amb Jesús i amb l’Església a que ni noltros ni la nostra societat:
- Sigui cega, siguem cecs: reconeixem Déu!
-Sigui sorda: Escoltem el clam dels més necessitats!
-Sigui muda: Expressem i publiquem el missatge de l’evangeli en valentia.
Fem tot açò per convenciment, no per càrrec o perquè ens toca a fer-ho durant un temps, ni perquè els altres parlin de noltros positivament.
Quan Jesús cura, quan torna la salut a algú, què fa segons ens diu l’evangeli de Marc, avui: “Jesús se l’endur tot sol, enfora de la gent i, una vegada curat, prohibeix que ho diguin, que ho escampin”.
Jesús no pretén tenir fama de curandero o de màgic. El que pretén és que cadascú es posi en mans de Déu i confiar en ell.
I aquesta actitud no se la aconsegueix a base de publicitat, de màrqueting. Se l’aconsegueix tan sols entrant amb intimitat amb Déu i confiar en ell tal com un amic confia amb el seu amic o un fill confia amb l’amor dels seus pares.