Homilia Diumenge 12 de setembre 2021



Diumenge 24 (B) de durant l'any



Text de l'Evangeli (Mc 8,27-35): En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: «Qui diu la gent que sóc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Pere li respon: «Tu ets el Messies».


Però Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. Llavors començà a instruir-los dient: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar». I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: «Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes».

Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà»
 
 
 HOMILIA

      Cada dia, cada diumenge, cada vegada que resam, com ens diu el profeta Isaïes: “Déu ens parla a cau d’orella”.

      I Isaïes ens aconsella avui: No ens oposem al que Déu ens demana o suggereix i no ens facem enrere.

      En el fons, què ens demana Déu? En aquests temps que molts voten i lluiten per evitar el patiment, Déu mos demana capacitat de “patir”, de sofrir, de servei, d’entrega... a favor de molts: família, amics, societat, església...

      Sant Jaume mos recorda avui que la fe que tenim en Déu es demostra en les obres que som capaços de fer. Qui ens demostra, idò, que té fe gràcies al testimoni que ens ofereix?

      Si repassam els sants just d’aquesta setmana passada, podem concloure que té fe qui:

      -Com santa Teresa de Calcuta, santa del segle XX, o com sant Pere Claver, sant dels segles XVI-XVII, acullen als marginats de la societat. Santa Teresa deia: “Hi ha una pobresa pitjor que la material, sentir-se marginat dels altres és la pobresa més gran”. Sant Pere Claver tenia clar que havia de tornar la seva dignitat als esclaus marginats pels de color blanc a causa de la seva pell negre. Qui té fe? Qui s’entrega, qui pateix, qui té dol a l’ànima, qui és capaç d’entregar la seva vida quan veu algú marginat en el cau familiar, social, cultural, polític, religiós... Donem gràcies avui per la fe que ens demostren qui col·labora en Càritas, o qui, acompanyant a marginats, inclou algú en un grup, en una tasca, entre la gent d’un poble on sempre hi ha trobat barreres.

      -Com sant Zacaries, profeta, al qual coneixem pel seu llibre bíblic. Profeta que convida al poble d’Israel que, exiliat a Babilònia, havia deixat de cultivar els seus costums religiosos. Havia deixat d’estimar el Temple, la proclamació de la Paraula de Déu, la relació amb la comunitat... Qui té fe? Qui trepitja l’església, la parròquia, i deixondeix l’estima per la parròquia, per la pregària, per la relació amb la comunitat que no pocs han oblidat. Qui ve a missa diària i/o dominical, qui proclama i escolta la Paraula de Déu, qui ens acompanya amb el cant i la música, qui se’n cuida de la part material de la parròquia...

      Podríem tenir present, també, a santa Judit que va jugar la seva vida per a tornar la llibertat al poble d’Israel front Babilònia. O a sant Nicolau de Tolentino que visitava, acompanyava, animava a malalts i a persones en conflicte, i els repetia: No digueu res a ningú del que us faig!

      Qui estima mai evita el patiment. És impossible estimar i no patir. El que no ens hem de permetre és patir per haver actuat malament o per tonteries. Però el patiment, com mos diu l’evangeli de Marc avui, és signe de resurrecció. Ja ho diu el refrany: "Home sense cor abella sense mel". Sols allà on hi ha cor hi ha mel. Dissabte, vaig prendre gust veure a un avi i a un net de 2 anys tocar junts un guitarró i cantar "Que caiga la luna". Allà on hi ha cor hi ha mel, alegria, somriures, festa. Posem cor a tot el que féssem avui i amb qui tractarem. Bon dilluns. per qui vol seguir Jesús: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.