Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (B)
Text de l'Evangeli (Mc 14,12-16.22-26): El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: «On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: ‘El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?’. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar». Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: «Preneu: això és el meu cos». Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué: «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu».
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
El Dijous Sant –que ja ens queda enfora en el temps- celebràvem, l’amor de Crist fins a l’entrega total. El pa compartit el Dijous Sant té un sentit que cada dia hem de recuperar més: és el pa trossejat per a la vida del món. És el pa de la solidaritat. És Càritas. És el pa que ens recorda que no estem sols en el món, que la nostra vida ha de ser una vida compartida. El pa del Corpus és el pa que alimenta la vida de la comunitat cristiana, de l’Església. És el pa de “Preniu i menjau”.
Cada diumenge ens reunim com a comunitat en torn de la taula del pa. A l’Eucaristia, no hi anam, i mai hi hem d’anar a títol individual sinó per a trobar-nos amb altres entorn de la taula.
El Dia del Corpus recordam que a l’origen de la celebració de l’Eucaristia hi va haver un comiat, una despedida. Hi va haver un conjunt de cors que bategaven al mateix ritme, units, compassats, sorpresos, entristits per a viure l’adéu de l’amic, i esperançats sabent i sentint que sempre estaria amb ells, que mai els deixaria tot sols: “Cada vegada que mengeu i beveu d’aquest pa, jo estaré amb vosaltres”.
La celebració del Corpus vivim un panxó fratern, no anem a un espectacle ni a una conferència. No esperam, sobretot, que la missa sigui entretinguda, festiva, participativa... Esperam, sobretot, que sigui fraterna, que sigui viure la comunió amb els sentiments i els pensaments que rondaven en el cor de Jesús ahir, i que segueixen rondant el seu cor, avui.
L’Eucaristia, celebració del Corpus, és:
-Tenir ganes de trobar-nos amb els altres, de compartir una taula, una estona, un temps, un record, un compromís... que ens va sentir que formam part d’una mateixa família. L’Eucaristia és “taula”, abans de ser altar.
-El que hi ha al costat ens interessa. Ens interessa ell i tot el que ell viu. Igual com passa quan seiem a una taula qualsevol amb altres. Uns i altres ens miram a la cara, ens escoltam, compartim. Ningú hi queda marginat a una taula que és signe i realitat de compartir.
-No té sentit, per açò, anar a missa i seure uns per aquí i uns altres per allà. L’Eucaristia és taula abans de ser altar. I no és altar si primer no és taula. “Si quan anau a rebre el cos de Crist recordau que algú té alguna cosa contra vostre, deixau l’altar i feu primer les paus amb qui esteu distanciats”.
-El Dia del Corpus tenim present com Jesús era un artista en saber compartir taula. Compartia taula amb tothom: amb amics com Maria, Marta i Llàtzer; amb cobradors d’imposts com Zaqueu; amb qui celebrava un convit de noces, com per exemple les de Canà; amb la gent que venia arreu per a compartir la seva presència i paraula, com el dia de la multiplicació de pans; amb la colla dels seus amics més íntims, compromesos i educats per a anunciar el Regne, com els apòstols i deixebles, etc.
-Igual, noltros. Hem de saber compartir taula a ca nostra; dia de primeres comunions i batejos; quan la fe ens convidava a celebrar el sagrament del matrimoni, un Funeral per un membre de la nostra Parròquia o entorn familiar i d’amics... Sempre, els cristians, hem de ser uns experts hem saber compartir taula. Amb fer còmode la presència de qui hi ha al nostre costat i de qui dóna calor a la nau de la nostra Parròquia.
-Ja sabem que aquell dia, Jesús es predisposava a celebrar la Pasqua jueva amb els seus amics. El pas del poble d’Israel a la llibertat. La fugida de l’esclavitud d’Egipte.
-Compartir taula vol dir alliberar persones, desfer el cor dels qui estan angoixats; animar els entristits; encoratjar més i més els qui estan animats; consolar els qui viuen dol... Compartir taula vol dir aprendre a escoltar. Els qui celebram cada diumenge l’Eucaristia, hem de sortir d’ella esponjats, pacificats, animats, encoratjats, compromesos, valorats...
-El que hi ha al costat ens interessa. Ens interessa ell i tot el que ell viu. Igual com passa quan seiem a una taula qualsevol amb altres. Uns i altres ens miram a la cara, ens escoltam, compartim. Ningú hi queda marginat a una taula que és signe i realitat de compartir.
-No té sentit, per açò, anar a missa i seure uns per aquí i uns altres per allà. L’Eucaristia és taula abans de ser altar. I no és altar si primer no és taula. “Si quan anau a rebre el cos de Crist recordau que algú té alguna cosa contra vostre, deixau l’altar i feu primer les paus amb qui esteu distanciats”.
-El Dia del Corpus tenim present com Jesús era un artista en saber compartir taula. Compartia taula amb tothom: amb amics com Maria, Marta i Llàtzer; amb cobradors d’imposts com Zaqueu; amb qui celebrava un convit de noces, com per exemple les de Canà; amb la gent que venia arreu per a compartir la seva presència i paraula, com el dia de la multiplicació de pans; amb la colla dels seus amics més íntims, compromesos i educats per a anunciar el Regne, com els apòstols i deixebles, etc.
-Igual, noltros. Hem de saber compartir taula a ca nostra; dia de primeres comunions i batejos; quan la fe ens convidava a celebrar el sagrament del matrimoni, un Funeral per un membre de la nostra Parròquia o entorn familiar i d’amics... Sempre, els cristians, hem de ser uns experts hem saber compartir taula. Amb fer còmode la presència de qui hi ha al nostre costat i de qui dóna calor a la nau de la nostra Parròquia.
-Ja sabem que aquell dia, Jesús es predisposava a celebrar la Pasqua jueva amb els seus amics. El pas del poble d’Israel a la llibertat. La fugida de l’esclavitud d’Egipte.
-Compartir taula vol dir alliberar persones, desfer el cor dels qui estan angoixats; animar els entristits; encoratjar més i més els qui estan animats; consolar els qui viuen dol... Compartir taula vol dir aprendre a escoltar. Els qui celebram cada diumenge l’Eucaristia, hem de sortir d’ella esponjats, pacificats, animats, encoratjats, compromesos, valorats...