Diumenge XI (B) de durant l'any
Deia també: «A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra». Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la Paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
HOMILIA
Les lectures d’avui ens fan tenir present vàries coses quan durant un curs hem procurat sembrat la llavor de la Paraula de Déu. Avui acabam la catequesi d’infants adolescents i aquests dies passats hem posat punt final per aquest curs a la catequesi d’adults, a l’Escola de Teologia, a una Vida Creixent, al Club, als Equips de matrimonis...
1.Tinguem present que el Regne de Déu és una realitat silenciosa. No és un fet espectacular. En cada persona hi és sembrada un esqueix. Un esqueix cridat a créixer, però inicialment un esqueix, un no res a la vista de qualsevol. Hi ha pares, hi ha catequistes, hi ha una comunitat cristiana, que sembra. Però el que sembra no és altra cosa que un esqueix, un ull tendre, una llavor. Ezequiel ens dius avui: “Açò diu el Senyor: També jo prendre un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré...”.
2. Tinguem present que la llavor, que l’ull tendre, que l’esqueix, necessita temps per a créixer i per a donar fruit. Divendres es vespre vam anar a visitar unes persones que viuen a un xalet situat a z0ona de tramuntana. I ens mostrava un arbre que just feia cinc o sis pans i que estava plantat feina ja 18 anys. Li costa créixer, em deien. El vent del nord bufa fort. La Paraula de Déu és sembrada, l’hem sembrada aquest curs de nou. Quines circumstàncies viuran els qui l’han acollida? Els pares la seguiran cuidant? Els padrins de baptisme i de confirmació l’ajudaran a créixer? L’entorn serà d’aire suau o de tramuntana?
3. Tinguem present que el creixement en cadascú del Regne de Déu ens reclama a tots “paciència”. Paciència tot esperant que la terra fecundada engendri un nou arbre, un nou cristià, algú que sigui un referent com els sants que hem pogut tenir present aquesta setmana passada: Sant Efrem, diaca que servia als pobres i donava importància a les dones en la vida litúrgica de la comunitat cristiana del segle IV. Sant Joan Domínici, segles XIV-XV, que en èpoques difícils per a l’Església que li costava perdre poder, ell va ser un herald de la reconciliació. Santa Maria Rosa Moles, s. XIX, que ens demana tinguem present l’educació, cuidem hospitals i Geriàtrics, tinguem present els països pobres... Jesús es demana avui en una de les seves paràboles (Mc 4, 26-34): Com podem comparar el Regne de Déu? És com un gra de mostassa, la més petita de totes les llavors, però una vegada sembrada, es posa a créixer, i acaba més gran que totes les hortalisses...”.
Preguem perquè no ens cansem de sembrar i de tenir paciència. I preguem perquè visquem la importància que té anar sembrant en el nostre cor i en el cor de molts, la llavor del Regne.