Diumenge 5 (B) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Jn 12,20-33): En aquell temps, entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué: «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
»Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom». Aleshores una veu va dir del cel estant: «Ja l'he glorificat i encara el glorificaré». Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D'altres replicaven: «Un àngel li ha parlat». Jesús els digué: «Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant de quina manera havia de morir».
HOMILIA
El profeta Jeremies ens recorda com el poble d’Israel va rompre amb Déu el seu primer pacte, la seva primera aliança. Però Déu mai es retira. I torna a pactar una aliança nova. La pacta al nostre interior, l’escriu en els nostres cors. En els nostres cor hi ha escrit: “Jo som el teu Déu i tu ets el meu poble!”. I a tots ens demana que despertem aquesta veu interior, que no la tinguem adormida. I ens demana que ajudem a uns altres a despertar-la. Ens diu explícitament: “Tothom ha de conèixer que jo som el Senyor. L’ha de conèixer tothom, des del més petit fins el més gran”.
Noltros, com el salmista, salm 50, també hem de resar diàriament dient: “Senyor, vós que ens estimau tant, creau en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm... Ensenyaré els vostres camins als pecadors, arreu”.
Som cridats, idò, a despertar la veu interior que Déu ens ha infós i a ajudar a uns altres a deixondir-la, també. Som cridats a dur a terme una missió. Una missió que ens demana ser entregats, fidels, capaços de superar obstacles confiant amb Déu.
Transmetre la fe, la que ens revela Jesús, no és fàcil, demana valentia i capacitat de sofriment. Ens ho diu així avui tenint com a referent a Jesús, el principal i primer transmissor de la fe:
-La carta als cristians hebreus: “Aprengué en els sofriments que és obeir. I... obeint es convertí en font de salvació”
-La lectura de l’evangeli de Joan: “Us ho dic amb tota veritat –va respondre Jesús als grecs que el volien conèixer: Si el gra de blat quan cau a terra mor, dóna molt de fruit. Així, els qui entreguen la seva pròpia vida -per a transmetre la fe i els seus valors- la guarden per a la vida eterna”.
Dites les coses clares (Teniu una veu interior que heu de despertar i que heu d’ajudar a despertar als altres amb entrega i sacrifici, superant obstacles), Jesús diu als grecs i a Felip i a Andreu que els havien acompanyat: “Si algú es vol fer seguidor meu, que em segueixi”.
Els servidors de Jesús i de l’evangeli han de ser valents, en capacitat de sacrifici i de transmetre salvació.
Avui tenim present el Seminari. Preguem perquè hi hagi persones valentes, que passin de ses modes i de sa comoditat, i vulguin acollir la missió de despertar consciències a fi de cultivar la mirada interior que ens parla de Déu i del pacte que Déu espera que facem amb Ell.
Hem de cultivar a cada casa, a cada família, a cada grup de catequesi, aquesta crida, aquesta missió. Hem de provocar, cara a cara, aquesta pregunta: Vols ser seguidor de Jesús? I hem d’acompanyar.