Diumenge 4 (B) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Jn 3,14-21): En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en Ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'Ell. Els qui creuen en Ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.
La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu».
La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu».
HOMILIA
La història es repeteix constantment. Tots sabem i en tenim experiència, que les persones, les famílies i els pobles perden la seva dignitat, la seva identitat, es destrueixen pas a pas, quan la seva vida no cuida les quatre relacions que ens marca el Papa Francesc a la seva encíclica “Fratelli Tutti”. El Papa ens diu: “Ens anam destruint i destruïm el nostre entorn quan no ens preocupam de cuidar: la relació amb un mateix, amb els altres, amb Déu, i amb la natura.
Què passa quan no ens cuidam de la nostra formació personal? Quan no feim examen de consciència, quan perdem el sentit del silenci i de la reflexió, quan avui tants posen la seva atenció no al discernir sinó a copiar el que veuen a la pantalla d’un mòbil qualsevol i passen hores i hores formant-se individualment segons el que veuen i escolten per tants i tantes que passen informacions de poc calat i fins i tot falses i manipuladores? Quan actuam així ens destruïm personalment.
Què passa quan no cuidam les nostres relacions amb els altres, quan no valoram la seva dignitat i el respecte que mereixen, i diem el que ens surt espontàniament sense sospesar conseqüències? Quan actuam així ens distanciam i ferim. Ens destruïm.
Què passa quan descartam Déu i perdem la consciència de que sols Déu és Déu? Sense Déu, és fàcil caure en la pretensió de ser déus i adoptar, el qui pot, una actitud de superioritat i de domini sobre els altres, com individus i com a països. I és clar, sense déu ens feim mal, esclavitzam.
Què passa quan en tost de respectar sa natura l’estem mal emprant i contaminam s’aire, tiram plàstics a la mar, i som provocadors de noves pandèmies?
Com li va passar al poble d’Israel, quan no actuam assenyadament ni en noltros mateixos, ni amb els altres, ni amb Déu, ni amb la natura, ens destruïm, convertim el viure amb un sense sentit.
Sort que Déu, a pesar de les nostres malifetes, sempre envia nous missatgers com Cir, Rei de persa, per a refer de nou la nostra identitat, la nostra convivència, i la presència i la importància del Temple, la referència a Déu.
Ens hem de prendre seriosament,avui, el diàleg que Jesús té amb Nicodem, i que és el fill conductor de tota sa lliteratura joànica (s’evangeli, ses tres cartes de Joan i l’Apocalipsi): “Déu és llum”. Ell és el que brilla, el que ens guia, enmig de la fosca que cream entre uns i altres, a causa de no cuidar ses quatre relacions.
Aquests dies, algú que ha mort a causa de la pandèmia que vivim, m’ha entrat fortament al meu interior. Durant els seus llargs dies d’infermetat, vivia la missa diària per pantalla, i deia: “El “jefe” em crida, d’Ell som”. Estimem la llum i no la fosca.