Dilluns Sant
Text de l'Evangeli (Jn 12,1-11): Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer.
Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: «Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?». Això ho va dir no perquè s'interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. Jesús digué: «Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu».
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per Ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, perquè per causa d'ell molts jueus venien i creien en Jesús.
HOMILIA
- EXAMEN DE CONSCIÈNCIA
Siguem sincers amb noltros mateixos i demanem perdó a Déu perquè, com va fer un dia Pere, per por, per inconsciència, per manca de voluntat... no sempre estimam ni reconeixem Jesús, no sempre som prou conscients que ens devem a Déu i als germans, no sempre procuram la construcció de les nostres persones ni ajudam a la bona construcció dels altres.
Avui reconeixem que:
1. Per superficialitat ens oblidam de Déu i no vivim en Déu, ni parlam prou a Déu ni de Déu.
2. Per immaduresa cristiana hem posat com a primer valor: el doblers, el prestigi, els interessos d’un partit polític, afeccions o gustos... i no Jesús i l’evangeli.
3. Per falta de profunditat no hem respectat el silenci, el descans, la pregària, la reflexió, la lectura, les trobades familiars...
4. Per vessa no hem participat prou activament i responsablement de l’Eucaristia dominical i, a vegades, per manca d’organització responsable, ni tan sols l’hem celebrada.
5. Per egoisme no hem cuidat adequadament dels nostres pares ja grans, dels malalts que tenim a la família o a la parròquia, no visitam els avis, els amics...
6. Per orgull ens hem cregut superiors i ens hem rigut d’alguns, els hem depreciat, hem comentat sobre ells falsedats, hem parlat malament d’ells sense cap necessitat i sense treure’n cap profit personalment.
7. Per manca de delicadesa hem descuidat de fer créixer els dons que hem rebut de Déu i hem deixat de banda la nostra formació acadèmica, relacional, espiritual, religiosa... Desoint, fins i tot, assumir i cuidar la nostra vocació cristiana en general i particular.
8. Per infidelitat hem enganyat i fet trampa, no hem estat prou generosos, nets de cor, ni en les coses ni en les persones que pertanyen als altres; ens ha mancat fidelitat en les opcions i promeses sagramentals: baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, matrimoni, ministeri sacerdotal...
9. Per inconsciència hem passat per alt les invitacions que ens han fet a conèixer més a fons Jesucrist cuidant la pregària, anant a catequesi, també a la d’adults o a l'Escola de Teologia.
10. Per duresa de cor no hem perdonat els qui d’alguna manera ens han ofès, o no hem facilitat el perdó en les nostres relacions.
11. Per por hem callat coses que havíem d’haver dit, hem dit el que havíem d'haver callat, hem deixat de fer el que havíem d’haver fet...
12. Per comoditat no hem fet res o quasi res per solucionar les coses que no ens agraden de noltros mateixos, de la nostra família, poble, país, Església, parròquia...
13. Per manca de solidaritat hem malgastat els diners o no els hem compartit amb mesura no participant de campanyes a favor dels qui passen fam, campanyes a favor de les necessitats de l’Església, del Seminari... Desoint el clam de Càritas.
14. Per fariseisme hem exigit als altres el que ni tan sols som capaços d’exigir i complir noltros mateixos.
15. Per no confessar-nos adequadament no ens adonam que anam afeblint les ganes de ser més bones persones, de ser sants, d’aconseguir metes altes, de veure el gruix, les causes i les conseqüències del pecat, de viure la nostra vocació personal i ajudar a despertar la vocació dels altres, també la vocació baptismal, matrimonial, sacerdotal i religiosa.