Diumenge XV (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 13,1-23): Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Es
Deia: «Un sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. Qui tingui orelles, que escolti».
Els deixebles s'acostaren i li van preguntar: «Per què els parles en paràboles?». Ell els respongué: «A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. Per això, els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu: ‘Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu. S'ha fet insensible, el cor d'aquest poble! S'han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria! Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren’.
»Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u».
HOMILIA
-Segons Isaïes: Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, així serà la paraula que surt dels meus llavis.
El salm 64 ens diu: Vetllau per la terra i regau-la, enriquiu-la a mans plenes.
St. Pau als cristians de Roma els recorda: Un dia l’univers serà alliberat de l’esclavatge que viu. Els qui acullen l’Esperit seran els primers fruits de la collita que vindrà.
I l’evangeli de Mc ens presenta la primera paràbola de les set que de Jesús ha recollit el cap. 13. Paràboles que les hem d’aplicar a la situació concreta d’avui. La paràbola recull el que ens diu Isaïes, el salm 64 i st. Pau, i expressa el procés que s’ha de dur a terme fins a recollir el fruit. Qui escolta i acull la Paràbola de Déu:
-Ha de cuidar la seva terra interior.
-Ha de procurar que les distraccions li impedesquin estar atents. No s’han de distreure en tot allò que és perifèria, clovella, el que està arran del camí. El que no forma part del camí. Quantes vegades estem fixats en tonteries en tost d’anar a tot allò que és interessant.
-Hem de procurar ser profunds a fi de que la Paraula arreli a dins nostre. Pensem-hi avui mateix: Hem estar atents a la proclamació de les tres lectures i del salm o hem estat distrets? Pensem-hi: Escoltant atents ens ho hem aplicat a la nostra vida concreta o ho hem escoltat sense cap implicació personal.
-Hem intentat alliberar-nos de les nostres preocupacions més immediates a fi de retornar a elles havent après de la Paraula que hem escoltat?
Volem millorar personalment? Hem de col·laborar. No n’hi ha prou en venir a l’Eucaristia i sembrar el blat. És necessari fer feina en la terra del nostre interior: fer-la neta, alliberar-la dels còdols, dels cards, de les males herbes, ... Es necessari espantar els ocells, les temptacions que ens impedesquin avançar.
Perquè la Paraula de Déu arreli en noltros és necessari:
-Celebrar els sagraments
-Viure l’Eucaristia
-Resar amb la comunitat i personalment. També quan anam pel carrer. Sta. ..... deia: La millor pregària que faig és quan vaig pel carrer.
-Llegir i estudiar la sda. Escriptura.
-Prestar atenció als altres, a les seves necessitats i alegries
En la Palestina de Jesús una collita del 70% ja es considerava bona. Jesús rebaixa aquesta xifra i diu: ja seran bons els vostres fruits si sou capaços de fructificar el cent, el seixanta o fins i tot el trenta. La qüestió és fructificar.