Homilia diumenge 28 Juny 2020

Dia litúrgic: Diumenge XIII (A) de durant l'any 

Text de l'Evangeli (Mt 10,37-42): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols:

 «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda per causa meva, la trobarà.

»Qui us acull a vosaltres, a mi m'acull, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa de profeta. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos. I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa». 

 
HOMILIA 28-juny-2020

Primera lectura. El profeta Eliseu demostra avui una part de les actituds de Déu: La seva bondat. El profeta Eliseu fa bé a aquella dona de Sunan (Tindr`pas un fill, ella que era estèril) que intuint ell qui era, un home de Déu, parla amb el seu espòs i li obra la seva casa perquè mengi i descansi mentre ell va de poble a poble Considerar als altres, obrar el bé, tornar bé per bé i bé, fins i tot quan t’han fet mal, és una actitud de Déu.

I açò ho hem de sentir amb ganes d’assumir noltros aquesta mateixa actitud. No com aquell que diu: Açò no ens pertany a noltros, açò és cosa de Déu i dels profetes. Tots esteim cridats a fer es bé.

Qui fa es bé i refusa fer es mal, dirà st. Pau avui (Rm 6, 3-4.8—11), viu, ressuscita. Qui fa es bé, en tota la seva vida té una actitud que els altres, encara que no ho manifestin, li tenen enveja, sana enveja. Qui refusa es mal és feliç. És feliç qui obra es bé. És feliç qui reconeix que Déu és Déu i batia als seus fills o demana el bateig per ell mateix, combrega, es casa tal com Déum mana, ... Entendre açò és fàcil. No és feliç qui obra malament encara que sembli que ho és. L’enveja, el rancor, la mentida, no poden ser mai causa de felicitat. Tot el contrari.

I l’evangeli ens recorda avui (Mt-. 10, 37-42) que tots hem d’actuar d’una manera tal que Déu sigui el motor de tot el que feim, som i pensam. No podem estimar més els pares o els fills que Déu. No podem estimar més la feina i el sou que tenim o que pretenem tenir més que a Déu. Déu està per damunt de tot: “Estima Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu ser”.

Si el nostre amor no té una meta alta, si obram perquè la parella diu, els fills volen, els amics em manifesten, el meu interès és, ... mai el nostre obrar serà aquell obrar lliure que obra únicament el que Déu indica des de la nostra pregària i des de la nostra observació constant de la realitat.

I açò, Ja ens ho diu Jesús, a vegades té com a resultat “males cares” “reprovació”, ... però... qui “no carrega la seva creu i no m’acompanya, no és bo per venir a mi.

Ho comentàvem amb els del baptisme que celebrarem diumenge, avui. Obrar escoltant sols Déu i no els comentaris d’altres, no sempre és fàcil. Demana tenir personalitat. Tinguem personalitat i credibilitat creient: Estimem Déu per damunt de tot.