Diumenge XII (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 10,26-33): En aquell temps, Jesús digué als Apòstols: «No tingueu por dels homes, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats.
»I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.
»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel».
HOMILIA
Si ens demanen quina cosa és la més contrària a Déu en la nostra vida cristiana, probablement tots respondríem que el pecat. Si Déu és Amor, tot allò contrari a l’amor és pecat.
Però les lectures d’avui posen l’accent en alguna cosa encara més contrari que el pecat, que si hi ha penediment hi ha també perdó. El que ens assenyala avui l’evangeli és “la por”. Jesús avui diu: Encara que visqueu entremig de dificultats (de tot ordre) “no tingueu por”. I mos ho diu en un sol fragment de l’evangeli tres vegades.
No tenir por mai de res i de ningú, seria demanar-nos pot ser massa. Però Jesús ens ve dir a dir que el que no hem de permetre és que “la por” sigui “el motor” de les nostres accions, de la nostra vida.
Jeremies, primera lectura, pateix personalment incomprensió i soledat a causa de la missió que té de predicar. La seva fidelitat a Déu fa que senti refús fins i tot per aquells que ell creia eren els seus amics. Enmig de tot, en ell brilla sempre la llum de l’esperança. Confia en Déu i tira avant.
No sols trobam dificultats, pors, a causa de situacions que trobam a l’exterior. També les trobam en el nostre interior. Tenim por de fer, de dir, d’estar, .... perquè no ens creiem capaços ni de fer, ni de dir, ni d’estar amb....el que sigui o amb qui sigui.
Jo crec que avui se’ns demana que tinguem el coratge d’acarar-nos a les nostres pors. De què tenim por per exemple?
-A nivell familiar? Situacions de parella, de relació entre pares i fills, avis i néts, ...? No tinguem por. Ho hem d’acarar amb amor, fer-ne diàleg i tirar avant confiant en Déu.
-Front les circumstàncies actuals que vivim a nivell de feina, de por al coronavirus, ... de ses conseqüències que haurem de viure si se’ns dóna una cosa o una altra? No hem de tenir por. Confiem amb Déu i tirem avant. Tot serà com ha de ser. I la millora actitud és tenir confiança i no perdre ni la nostra voluntat ni la nostra capacitat de lluita.
-A nivell parroquial? Podem dialogar sobre les dificultats que avui molta gent té de cara a sa fe, a l’Església, a sa catequesi, a sa teologia des de diversos àmbits (riquesa i pobresa, cel i infern, sexualitat, política, ...)
No tinguem por. Cada època aporta dificultats i facilitats. No siguem persones negatives. Els cristians som cridats a ser positius, esperançadors. La nostra confiança no està en les dades de la sociologia. La nostra confiança està en la nostra mirada fidel a Déu.