Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist
(A) (Segon Diumenge després de Pentecosta)
Text de l'Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu queha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
HOMILIA
La festa del Corpus és un reflex del Dijous Sant. Avui celebrem amb ganes l’Eucaristia. Valorem els visitadors de malalts que cada setmana porten l’Eucaristia a tants i tantes germanes nostres que no poden venir a compartir-la junts per diverses circumstàncies.
Avui, després de combregar, com feim sempre, guardarem uns moments de silenci un poc més llargs. Vulguem agrair la presència real de Crist entre noltros.
Avui resarem junts després de combregar aquesta pregària:
− Que l'Església sàpiga anunciar amb fermesa i amor als homes del nostre temps l'Evangeli de la vida.
Oh Crist, dóna'ns la "llum de la vida"
− Crist Jesús: a l'Eucaristia us adorem com a Senyor i Rei de reis. Il·lumina els nostres governants perquè defensin la vida des de la seva concepció fins a la seva mort natural.
Oh Crist, dóna'ns la "llum de la vida"
− Senyor: en l'Eucaristia ens ensenyes a caminar en la llum de l'amor. Il·lumina les dones que han concebut un fill que recorrin el camí de la vida i trobin els ajuts necessaris.
Oh Crist, dóna'ns la "llum de la vida".
La primera lectura, la del Deuteronomi, capítol 8, m’ha fet pensar amb el temps en que hem estat confinats. Noltros també, com els israelites al desert, hem descobert que no tan sols de pa vivim, vivim també del silenci que ens connecta amb la profunditat de noltros mateixos on hi nida Déu. Vivim no sols de pa, vivim de la Paraula que surt de la boca de Déu.
A l’evangeli descobrim (Jn 6,51-58), una vegada més, que Jesús instituint l’Eucaristia es desfoga comentant amb els seus deixebles la seva passió, mort i resurrecció.
L’Eucaristia resulta ser el Cos de Crist i la Paraula de Crist, en definitiva la persona tota de Crist, compartida totalment a favor nostre. D’aquesta manera ens diu Jesús tenim vida en noltros. Quan les nostres paraules, gestos, fets de cada dia no traspuen Déu, la nostra vida perd el seu sentit. Res té importància si no és expressió i revelació de Déu.
La segona lectura, la primera carta als corintis (10,16-17) treu les conseqüències de la comunió. Ens recorda que qui menja el Cos i beu la Sang de Crist i escolta la seva Paraula és converteix amb un “company” = aquell amb es qual compartim el pa, compartim la vida.
Avui dia del Cos i de la Sang de Crist és una jornada que ens urgeix solidaritat, fraternitat. No ens podem desatendre dels altres.
Demostrarem tan sols que vivim l’Eucaristia si la nostra vida és una vida de proximitat afectuosa i real a favor dels altres.