Dilluns dins l'octava de Pasqua
Text de l'Evangeli (Mt 28,8-15): En aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué: «No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran».
Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d'oferir molts diners als soldats i donar-los aquesta consigna: «Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils». Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda. Aquesta versió dels fets s'ha escampat entre els jueus fins al dia d'avui.
HOMILIA
St. Pere amb els demés apòstols, empesos per la força de l’Esperit Sant, alça la veu i anuncia sense por i sense complexes als israelites: “Jesús de Natzaret que va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei, Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort”. Els apòstols, testimonis de la passió i mort de Jesús i de la seva resurrecció, tenien necessitat i desig de donar a conèixer Jesús. Jo visc aquesta necessitat i desig?
El primer dia de la setmana, les dones van anar al sepulcre amb perfums a embalsamar el cos de Jesús. Quan hi arribaren, i van veure el sepulcre buit, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles. Jesús els surt a camí i els diu: “No tingueu por. Anau a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran”. Les dones, segons l’evangelista Mateu, van ser les primeres a anunciar l’evangeli i a proclamar que Jesús “ha ressuscitat”. Anunciar l’evangeli és una part essencial per qui és cristià. L’anunciam? Com?
Els gran sacerdots compraren els soldats amb una bona propina i els digueren: “Feu córrer que, de nit, mentre dormíeu, van venir els seus partidaris i van robar el cos. Els soldats es quedaren els diners i compliren les consignes rebudes”. Com podem veure, açò de les falses notícies és molt antic. Tot i que la resurrecció també avui no és fàcil de creure per no pocs contemporanis, l’anunciam com la veritat que transforma les nostres vides i ens condueix al bé i a la veritat?
El primer dia de la setmana, les dones van anar al sepulcre amb perfums a embalsamar el cos de Jesús. Quan hi arribaren, i van veure el sepulcre buit, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles. Jesús els surt a camí i els diu: “No tingueu por. Anau a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran”. Les dones, segons l’evangelista Mateu, van ser les primeres a anunciar l’evangeli i a proclamar que Jesús “ha ressuscitat”. Anunciar l’evangeli és una part essencial per qui és cristià. L’anunciam? Com?
Els gran sacerdots compraren els soldats amb una bona propina i els digueren: “Feu córrer que, de nit, mentre dormíeu, van venir els seus partidaris i van robar el cos. Els soldats es quedaren els diners i compliren les consignes rebudes”. Com podem veure, açò de les falses notícies és molt antic. Tot i que la resurrecció també avui no és fàcil de creure per no pocs contemporanis, l’anunciam com la veritat que transforma les nostres vides i ens condueix al bé i a la veritat?