Dijous Sant (Missa vespertina de la Cena del Senyor)
Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».
HOMILIA
Avui, Dijous Sant, tots som cridats entorn d’una taula, la de Jesús, a sentir-nos estimats profundament per ell i a fer una elecció vocacional: Intensificar la nostra amistat amb ell? Abandonar-lo? Amagar-nos? Avergonyir-nos?
Tot i així, sabem que el Senyor, una vegada ressuscitat, ens donarà una nova oportunitat. Després de Pasqua, i és una molt bona notícia, tots podrem reelegir de nou la nostra vocació. El Senyor sempre ens dóna noves oportunitats. Quina sort!
A què som cridats, elegits? Som cridats, elegits, a ben compartir la nostra vida amb els demés (com el pa i el vi), i a rentar els peus als altres, a servir-los incondicionalment. Som elegits, cridats, a viure des de l’amor, des de la fraternitat, des del servei i sempre, com diu avui el Bisbe a una entrevista al Diari Menorca, a favor dels més febles. I Jesús ens diu: Feu-ho amb memorial meu. Així val la pena viure! No tinguem mai por a servir per ajudar als demés. I fem-ho com actitud vital.
Déu avui, i de nou com cada any, ens convida a sopar, a fer una reunió d’amics i ens demana que ens situem. D’aquesta amistat profunda sortirà un Anunci que ha de recórrer el món: Qui estima Déu, estimi el seu germà!!! Us propòs que visquem a casa un signe: Digau-vos els uns als altres, la parella entre voltros dos, els pares i els fills, què esteu disposats a fer per cadascú. Els qui vivim sols, com jo en aquest moment, si teniu una “cena, (darrer sopar de Jesús)”, la mirau i anau pensant què puc fer a favor de... Què puc fer a favor de Càritas, ....