El Dissabte Sant l'Església no se separa del sepulcre del Senyor, meditant la seva Passió i la seva mort. No se celebra l'Eucaristia, fins que després de la Vetlla solemne de la Resurrecció comença el goig pasqual que no disminuirà durant cinquanta dies. Acompanyat de sant Joan de la Creu:¿A dónde te escondiste,
Amado, y me dejaste con gemido?
Como el ciervo huiste,
Habiéndome herido,
salí tras ti clamando, y eras ido.
No són poques les veus
que enmig del tràfec que vivim
cerquen on és el Senyor.
El cerquen,
queixant-se de la seva aparent absència.
El cerquen,
havent estat per Ell ferides d’amor.
El cerquen,
perquè essent Ell el seu Amat
desitgen com amades
ser per Ell escoltades i estimades.
Pastores, los que fuerdes
allá por las majadas al otero
si por ventura vierdes
aquel que yo más quiero,
decilde que adolezco, peno y muero.
Molts de cors i mirades
busquen avui la presència
d’uns mitjancers
-Maria, àngels, sants i santes-,
anhelant zelosament
posar a les seves mans
el dolor de l’absència de l’Amat
que amb mortal enyorança viuen.
En ells confien el seu dolor,
la vivència que com a flama viva
crema fogosament en el seu interior.
L’angoixa que senten
per no sentir-se emmantellades
per qui és salut del seu pensament
i font del seu descans,
els provoca una nit d’angoixa intensa.
Buscando mis amores,
iré por esos montes y riberas;
ni cogeré las flores,
ni temeré las fieras,
y pasaré los fuertes y fronteras.
Més, el cor de qui estima,
no en té prou
en fer-se amb missatgers.
Sempre segueix cercant
superant temptacions
que li surten fent camí.
I cercant sense descans
a qui tant estima,
va arrelant més i més a dins seu
les altes virtuts
que engendra l’amor.