Diumenge V (A) de Quaresma
Text de l'Evangeli (Jn 11,1-45): En aquell temps, un home que es deia Llàtzer estava
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimes està malalt». Jesús, en sentir-ho, digué: «Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era.
Després digué als deixebles: «Tornem a Judea». Ells li diuen: «Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?». Jesús contestà: «¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum». Dit això, va afegir: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: «Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!». Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: «Anem-hi també nosaltres i morim amb Ell!».
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?». Ella li respon: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món».
Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El Mestre és aquí i et crida». Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué: «Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà». Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: «On l'heu posat?». Li diuen: «Senyor, vine i ho veuràs». Jesús començà a plorar. Els jueus deien: «Mireu com l'estimava». Però alguns replicaren: «Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?».
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa». Marta, la germana del difunt, li diu: «Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor». Li respon Jesús: «¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre m'escolteu, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que vós m'heu enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: «Llàtzer, surt a fora!». I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell.
HOMILIA
St. Pau, amb unes altres paraules, dirigint-se als cristians de Roma, els diu el mateix: “Els qui viuen segons les mires naturals (ganes de tenir i tenir, pretendre ser els millors, passar dels demés i dels més necessitats i sols pensar en un mateix, ...,) no poden agradar a Déu. No li poden agradar perquè no viuen alliberats. Són esclaus de tot allò que no és propi de l’Esperit.
Què pretén, els diu st. Pau, amb to totalment cordial qui ha ressuscitat d’entre els morts? No pretén altra cosa, els comenta, que donar “vida” als seus cossos mortals.
Què fa Jesús en aquest fragment que mos regala l’evangelista Joan? Jesús actua d’acord a les obres de l’Esperit: Demostra estimar de ver a una família de Natzaret. La família de Maria, Marta i Llàtzer. I què fa en concret?:
- Va a visitar-los a Betània davant la mort de Llàtzer. I Betània està sols a uns tres Kilòmetres de Jerusalem, lloc on l’esperàvem per agafar-lo i matar-lo. Ho expressa perfectament st. Tomàs quan diu: Anem-hi també noltros, morirem amb ell!
- Marta i Maria li demostren com es senten estimades de ver per ell:
*Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l.
*Maria, quan sap que Jesús ha arribat i la vol veure: S’aixecà tot d’una i anà a trobar-lo. I, com ja ha fet Marta, just en veure’l li diu: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.
*L’estima que just sent per aquesta família amiga i amb necessitat, és sincera: Jesús, davant la mort de Llàtzer i els plors de les seves germanes i jueus que les acompanyaven, “es va commoure profundament i es contorbà”. I dirigint-se al Pare, prega per tothom. Desitja que tothom entengui que el seu missatge i presència és alliberadora, pretén els valors del Regne: “Pare, que Llàtzer surti del sepulcre perquè tothom cregui que Vós m’heu enviat”.
Viure alliberats de tot allò que no ens apropa a Déu, sortí del sepulcre que ens vol arrelar a n’aquesta terra i no en el Regne, ressuscitar, és viure els valors del Regne. És estar en desacord en les “mires naturals” que tantes vegades, incosncients, vivim.
Vivim avui hores difícils entre noltros. El COVID-19, d’una manera o d’una altre ens afecta a tots. N’hi ha però que l’afecta d’aquest virus és més gran que el que ens pertoca a molts:
-Assisteixen directament als afectats, a les clíniques, geriàtrics, ....
-Van d’aquí a allà per omplir supers i comerços del que a tots ens fa falta
-No poden “quedar a casa” perquè han de seguir fent feina a favor de les seves famílies i, a més, en diverses tasques o locals que han de tenir les portes obertes i contacte directe amb altre gent, amb les possibles conseqüències que aquest contacte indiscriminat avui comporta , ....
Què hem de fer noltros en aquestes hores? Què feia Jesús?
Tot i que a molts no ens queda altra remei que quedar a casa perquè som personal de risc, perquè patim una reducció temporal de feina, perquè som grans i no tenim prou salut, ... el que no podem fer és no estar atents als altres, als de més a prop i als de més enfora. Jesús sempre presta atenció als més necessitats!
Demostrem que les persones i les seves necessitats ens importen:
-Visquem atents als més necessitats, almanco gràcies als diversos Mitjans de comunicació, enviant-los el bon dia, alguna frase amiga i d’esperança, ...
-Siguem cuidadosos amb dur a terme tot el que se’ns aconsella a favor de tots.
-Participem de les diverses Eucaristies i pregària que ens faciliten alguns mitjans.
-Preguem per tots. Com Jesús feia davant la necessitat que vivia la família de Betània, preguem també al Pare per tantes necessitats d’avui.
-Visquem aquests dies de confinament per a reflexionar, per estimar més el silenci i sentir la veu de la nostra consciència amb més profundidat i més sinceritat.
-I formem més família. Com algú em deia just fa uns moments, muntem a casa un lloc de pregària i visquem-la aprofitant-lo, i allarguem, també, els moments de conversa i de mirades en els moments de compartir el pa, el menjar de cada dia.
Que el COVID-19, tot i que no s’ho cregui, ens ajudi a unir-nos més i més.