Diumenge II de Quaresma/A 8 de març de 2020
Text de l'Evangeli (Mt 17,1-9): En aquell temps, Jesús va prendre amb Ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: «Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies».
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo». Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: «No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts».
HOMILIA
Els dos primers diumenges de Quaresma no amaguen cap sorpresa. Cada any, a cada nova quaresma, els dos primers diumenges escoltam els mateixos evangèlics: “Les temptacions de Jesús” (Diumenge passat), la “Transfiguració de Jesús” (avui). A què mos convida l’evangelista Mateu?
El temps de les temptacions i de la transfiguració és viscut per Jesús en un sortir cap afora, un sortir de la comoditat i de la rutina diària.
Constantment la Bíblia mos demana sortir, deixar l’entorn més o manco segur que mos trobam. Sense sortir, sense escoltar, sense deixar-se sorprendre, és impossible sentir-se cridat per Jesús, és impossible sentir la crida, la vocació que tots i cadascú tenim.
Abraham ha de sentir, per arribar a ser pare, referent d’un gran poble: “Ves-te’n del teu país, del teu clam i de la casa del teu pare, cap el pais que jo t’indicaré”. St. Pau dirà al seu amic Timoteu: “Tot el que sofreixes suporteu amb fortalesa. Déu mos ha cridat a viure una vocació santa desposseint-nos del poder que té la mort, la destrucció personal”. I st. Mateu, a s’evangeli, mos recorda que, “en aquell temps, Jesús va cridar Pere, Jaume i Joan, i els va dur dalt d’una muntanya santa”.
Moisès, si vol que el missatge de Déu sigui acollit per un gran poble: ha de sortir del seu poble, del seu clan, de ca seva. St. Pau, si vol ser fidel a la crida de Déu, ha de deixar de viure un estil de vida que l’autodestrueix i destrueix als altres. Pere, Jaume i Joan, si volen seguir Jesús, hauran de pujar i davallar de les muntanyes constantment –lloc on es troben tan bé perquè és el lloc on segons els jueus Déu parla a la gent.
Només aquells que surten, que deixen comoditats, que es deixen sorpredre de tantes vivències diàries, viuen l’experiència de la transfiguració, del canvi personal. Viuen l’experiència d’un Déu que es fa proper.
Tant el Papa, com el Congrés de Laics que vam viure alguns fa pocs dies, com el cardenal Omella nombrat President de la Conferència Episcopal Española, mos recorden constantment que hem de ser una “Església en sortida”. En sortida de noltros mateixos, de les nostres comoditats, assumptes, feines i interessos personals, i en sortida de cap als altres, els hem d’escoltar i atendre a les seves necessitats.
El cardenal Omella, presentant-se als mitjans de comunicació, mos recordava: “L’Església ha d’atendre als pobres. A tots els pobres. I pobres no ho són només el qui no tenen res a sa taula per menjar, també ho són els qui no tenen valors que donin sentit a la seva vida i que els descobreixin el goig de la convivència, del bon fer i estar amb els altres”.
Pujar a la muntanya, viure l’experiència de la transfiguració, baixar de nou a la vida de cada dia, és tot un programa evangèlic.
Sols serem cristians si cercam espais de quietud i de silenci, si ens fixam en la persona de Jesús (revelació del Pare, transfiguració), i si escampam arreu, en la vida de cada dia, qui és Jesús i a què estem cridats.
Sols vivint la transfiguració, sols intimant amb Jesús, podrem dir, estant disposats a tornar a la vida de cada dia “renovats”, què hi esteim de bé! Quina sort haver-nos trobat amb Jesús!