Homilia diumenge 9 febrer 2020


Diumenge V durant l’any/A 9 febrer 2020


Text de l'Evangeli (Mt 5,13-16): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel»



HOMILIA 

 
     Isaïes, a la primera lectura d’avui, nega que tengui importància tot allò que puguem fer (dejunis, privacions corporals, pràctiques religioses) que no vagi acompanyat d’una vida coherent i de fidelitat a Déu.
     Isaïes assegura que tot allò que Déu espera no són manifestacions puntuals i externes, sinó una seriosa actitud a favor dels més pobres: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a ca teva els pobres, si algú no té roba, vesteix-lo, ... Si ho fas, assegura, tindràs per avantatge la teva bondat, la glòria del Senyor t’acompanyarà, s’omplirà de llum la teva foscor, ... 

     Sant Pau es posa com exemple de com convé transmetre l’evangeli. Vol fer entendre als corintis, poble grec acostumat a la racionalitat, que la fe no es fonamenta només en arguments racionals, ni en el poder de seducció dels que prediquen, sinó en l’acció poderosa de Déu que es manifesta en la feblesa del seu fill únic mort a la creu, entregat totalment a favor dels altres. 

     I s’evangeli, mos recorda paraules de Jesús dites als seus deixebles quan vivien entremig de dificultats constants. Els diu: No perdeu de vista la vostra tasca missionera. Sou sal, la sal no és bona per si mateixa. És bona quan dóna gust als aliments, a allò altre. Els deixebles, els cristians, no existim per noltros mateixos, sinó per als altres. Hem de ser llum, testimonis visibles per a tothom, hem de ser referents, models de vida i de comportament. 

     Ser deixeble, ser cristià, és viure tenint sempre present als altres: Comparteix el teu pa (Isaïes). Déu es manifesta en el seu fill entregat a la creu per a donar vida als altres (st. Pau). Heu de ser sal i llum per als altres, referents, models, testimonis (Jesús a l’evangeli de Mateu, 5). 

     Aquestes paraules i suggeriments de les tres lectures d’avui, mos fan veure la importància que ha de tenir per noltros la “Campanya contra la fam” a la qual mos convida a participar “Mans Unides”

     Què és “Mans Unides”? És una organització No Governamental, catòlica i de voluntaris, que es dedica a aconseguir que els pobles més pobres de la terra progressin en totes les dimensions. Mos fa tenir present la fam que hi ha al món i el deure que tenim de compartir, la sobreexplotació dels recursos naturals i el deure que tenim a frenar el consum desmesurat que vivim, les diferents formes de contaminació que patim i el nostre deure de millorar l’atmosfera. 

     Arran de les lectures d’avui i de la Campanya contra la Fam que empeny Mans Unides, una persona que ha optat per fer la “Lectio Divina” a la qual us he convidat a tots en el Full Parroquial, tenint present el lema del cartell de “Mans Unides”: Qui més pateix el maltractament del planeta no ets tu, m’ha enviat aquesta reflexió que mos pot ben servir a tots, i li don gràcies: 

     Em deman amb quins petits gests puc col·laborar per cuidar la casa comuna que és el nostre poble, la nostra illa, el nostre planeta…?
     -Tenir cura i no malgastar els recursos del que tenc la sort de gaudir, aigua, llum,... No embrutant, no tirant res al terra dels nostres carrers, cuidant el mobiliari urbà, la natura.
     - Reciclant a ca nostra: plàstic, cartó, taps…
     -Aprofitar al màxim la vida útil de les coses, roba, electrodomèstics… evitant el “comprar per comprar” . Consumir responsablement.
     - Anar a peu, en bicicleta, si realment no necessit el cotxo.
     - No fent malbé el menjar
     - Sent solidari. Compartir amb qui passa per dificultats (bens, aliments)
     - Des de fa molt de temps tenim apadrinada una filleta amb sa fundació Vicenç Ferrer…
     -Vivint amb actituds que tenen present l’altre, quan no em faig el centre de tot, quan em faig corresponsable front les necessitats dels altres.
     - Som conscient que actuar d’una manera o d’una altra, repercuteix en el bé o en el mal comú.