Diumenge VII (A) de durant l'any 23/02/2020
»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? No fan el mateix els pagans? Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial».
HOMILIA
Jesús diu que ja no ha de regir entre noltros la llei del talió: ull per ull i dent per dent. El seu missatge és totalment antiviolent: “Mai hem de tornar mal per mal”. Ell ho diu posant aquests exemples: Si algú et pega a la galta dreta, mostra-li també s’altra” “Si algú es vol quedar amb el teu vestit, dóna-li també el teu mantell.
La tàctica, l’estratègia de Jesús, és molt diferent d’aquella que vivim entre noltros tantes vegades i un segle rere un altre. La relació que va pensar i rectificar a l’adversari, mos diu Jesús, no és la de tronar mal per mal, és la de ser bons sempre i en tota ocasió. Aquesta és la nova actitud que presenta la doctrina cristiana. Un amor que és imatge del de Déu, que és sant: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, som sant.
La lectura del Levític i l’evangeli de Mateu 5,48, coincideixen totalment: Sigueu sants, com Déu és sant. Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.
Si el Levític insisteix: No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú. L’evangeli, la paraula i l’actitud de Jesús, supera encara més aquesta actitud -que mos costa prou viur-, i diu amb claredat: Estimau els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen.
A la creu, Jesús perdona tothom: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan!. Si la nostra actitud ha de ser acollir el comportament de Déu que és sant, que és bo del tot, noltros també hem de perdonar tothom. L’amor que proclama Jesús no exclou ningú. L’amor que proclama Jesús és la plenitud de l’amor.
Sant Pau escrivint als corintis els diu avui a la seva primera carta, cap. 3: No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? No profaneu el temple de Déu perquè és sagrat. I aquest temple sou voltros.
Viurem sempre entre malifetes, distanciaments, odis, enveges, ruptures, ... si no som capaços de procurar fer-nos, cada dia, en la llei de l’amor incondicional. Volem canviar la nostra societat a favor del bé? Volem canviar les relacions d’alguns membres de la nostra família a favor del bé? No hi ha cap altre tàctica que la tàctica de l’amor i del perdó. La tàctica que mos motiva:
- A no escoltar tant al que diem com el que som
- A no mirar-nos tant amb els ulls físics com amb els ulls de l’Esperit
Estimar mos costa perquè l’amor és propi de Déu, és propi de qui és bo del tot. No poques vegades mos estimam més centrar-nos amb altres coses (crear una cosa, aprendre una llengua, una qüestió de matemàtiques, un menú qualsevol) perquè són més fàcil d’aconseguir. Perquè costen manco atenció i intenció.
El que importa però, és aspirar a tot allò que és superior. I res hi ha més superior que l’amor i el perdó entre noltros. Qui procura estimar, qui aprèn l’art d’estimar torna feliç cada dia més i fa feliç als altres i al seu entorn. No deixem mai de demanar a Déu a ser experts en l’art d’estimar.