Diumenge XXIX (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 18,1-8): En aquell temps, Jesús els va proposar una paràbola per
I el Senyor va afegir: «Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a Ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?».
HOMILIA
20 octubre 2019 DOMUND
Jesús no demana “si quan torni a la terra trobarà fe”, sinó: “si trobarà la fe que ell demana tenir”.
A Jesús no li preocupen les estadístiques, i al Papa tampoc. Per a Jesús no són importants aquelles estadístiques que parlen del tant per cent dels qui van a missa, del tant per cent que es declara creient, del tant per cent que es casa per l’Església o batia... La pregunta de Jesús es refereix sobretot a la qualitat d’aquesta fe.
Jesús demana si quan ell torni trobarà persones que de ver “confiïn en Déu sempre i en qualsevol circumstància”.
Trobarà persones a l’estil de Moisès, primera lectura, que preguin amb confiança per a ser fidels a la missió que Déu espera d’ells?
Trobarà persones, seguint la segona lectura, que escolten la Paraula de Déu seriosament i des d’ella es corregeixen i s’eduquen?. Persones que proclamen la Paraula de Déu, a hora i a deshora, esperant amb tota paciència que la gent en faci cas d’ella, perquè només en ella “s’hi troba el sentit de tot”?.
Trobarà persones, tenint present l’evangeli, que insisteixen i tornen a insistir sense cansar-se fins haver aconseguit justícia, com aquella viuda davant el jutge?
Jo hi he pensat. I no m’ha costat gens trobar persones que manifesten viure una fe com la que Jesús demana. Entre d’altres:
-Aquella persona gran que sols espera, quan arribi s’hora, està en pau amb Déu.
-Aquell altre que, detectada una infermetat greu, ha volgut rebre la Unció i posar-se en mans de Déu sense fer cap queixa.
- També aquells altres que visiten cada setmana als malalts en nom de lz parròquia, que fan net la Parròquia, que participen cada setmana de Càritas, ...
- Així com també aquells joves que quan es plantegen el futur es preparen sobretot per a fer un bon servei als altres, i entren al seminari i es formen, s’apunten a fer una temporada de servei a un país o a una realitat que necessita ajuda, ...
Si ara tots poguéssim conversar segur que assenyalaríem molts d’altres exemples.
-Assenyalaríem tants de missioners i missioneres, a milers, que deixen la seva terra, cultura, llengua... perquè entenen que atendre als pobres de la terra és primer que atendre fins i tot a la seva cultura o identitat com a poble.
- Assenyalaríem tants d’altres que van a un país pobre i allà exerceixen la seva professió convertida en vocació: metges, mestres...
- Indicaríem, també, aquells que d’entre noltros, i sempre empesos de la seva fe i de l’amor cap als altres que aquesta fe reclama (Déu és Amor), es dediquen a fer catequesi, club de joves, o es fiquen honradament a una tasca política...
Quan torni, Jesús trobarà fe a la terra? Trobarà aquesta fe fonamentada en la plena confiança en Déu? Jo diria que sí. Ho visc cada dia.
Cada dia visc el lema de la campanya del DOMUND d’enguany: Batejats i enviats. La fe en el Déu Amor, Fe que engendra amor, no pot ser altra cosa que una crida a entregar-se als altres en nom de Déu.
Als cent anys de l’encíclica “missionera” del Papa Benet XV, Maximum illud, acollim la crida que ens fa Jesús a viure i a anunciar la seva Paraula i Persona.