Diumenge XXVIII (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 17,11-19): Un dia, tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava
Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: «¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger? I li digué: «Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat».
HOMILIA
1.Hem de ser agraïts. L’agraïment no és sempre present en les nostres vides, com manifesta Jesús avui a l’evangeli: No han estat 10 els qui han estat curats, on són els altres 9? Només un ha tornat per a donar gràcies?. Aquesta actitud l’hem d’aprendre tots i constantment. A vegades perdem aquesta capacitat de donar gràcies, i és una autèntica llàstima. Donant gràcies reconeixem les nostres limitacions i la necessitat que tenim dels altres. Naaman de Síria i els 10 leprosos acudeixen a Jesús. Reconeixen que ells tot sols no poden curar-se.
Sols viurem aquesta actitud que és tan humana i que ens obre als altres, si som humils. Si donam valor als altres. A vegades ens costa donar gràcies perquè, com comentàvem aquests dies amb algú, no ens hem acostumat a reconèixer els valors que hi ha en els altres i ens els transmeten. Dóna gràcies qui té mirada penetrant, qui sap extreure de les seves relacions allò positiu que li regalen.
2. Sí, hem de ser humils si volem arranjar les nostres limitacions. Si acallam les nostres infermetats físiques, psicològiques, mentals, socials, culturals, religioses, ... la nostra vida es va afeblint de cada dia més. Necessitam ser humils per demanar ajuda. Sense humilitat, refusam els altres. Refusant els altres la nostra vida empitjora. Com ens convé demanar ajuda quan vivim problemes, situacions de vida complicades!!!
3.Hem d’estar oberts a tothom. Segons els jueus, la salvació tan sols la podia rebre la gent del seu poble. Ells eren el poble escollit, privilegiat. Jesús obre la salvació a tothom. L’obre a Naaman de Síria. Siria, poble divers al de Judea. Jesús cura a un leprós de Samaria, poble diferent, també, i gens amic de Judea. Hem de recolzar, escoltar, estimar, acompanyar a tothom. Hem d’aprendre a fer cas, acompanyar a tothom. A persones d’altres cultures i pobles, que es presenten amb idees diferents, que passen o no passen de tot, que són o no són indiferents al missatge de Jesús. Som, hem de ser una comunitat de portes obertes. Les persones som persones. Aquesta és la nostra més gran dignitat. El salm d’avui (97), resa així: Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Tothom, és tothom!
4. Com diu Naaman, no hi ha cap altre Déu. Sols el Déu de Jesús, el Déu de l’evangeli, cura realment la més profunda infermetat: No reconèixer que sols Déu és Déu. Hi ha altres coses que són importants, sí. Però Déu és el més important. Algú deia: “Deixem que el que és important sigui realment important!”.
5. L’Eucaristia és una constant acció de gràcies.
-Resant el Glòria a Déu diem: Per la vostra immensa glòria us beneïm, us adoram, us glorificam, us donam gràcies.
-La nostra acció de gràcies a Déu s’eleva de manera particular en la pregària eucarística quan, en les primeres paraules se’ns convida: Donem gràcies al Senyor Déu nostre.
- I just dit açò, continuam: És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació que, sempre i en tot lloc, us donem gràcies.
Siguem persones agraïdes. Tinguem mirada penetrant. Considerem els demés. Donar gràcies és imperatiu evangèlic.