Diumenge XXIV (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 15,1-32): En aquell temps, els publicans i els altres pecadors
»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: ‘Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut?’. Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix».
I digué encara: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: ‘Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca’. Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: ‘Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers’. I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu’. Però el pare digué als seus criats: ‘De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: ‘El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras’. El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: ‘Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras’. El pare li contestà: ‘Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat’».
HOMILIA
Cada diumenge mos trobam els cristians per a celebrar junts la misericòrdia i la bondat de Déu. Què difícil és estimar a qui sents que no t’estima. I quina força reps de Déu quan ell es torna per jo el referent essencial i únic d’estimar sempre i a pesar de tot.
És per açò que ens convé a tots, just entram a qualsevol església, mirar la creu i dir des del fons del nostre cor: “Senyor que aprengui sempre a estimar com Vós estimau”.
L’amor de Déu és un amor tan gran que és difícil posar-lo en pràctica perquè és el de Déu, amor infinit, amor total, amor sense fissures. Un amor que sempre cerca el que està perdut, que sempre espera amb ganes fins i tot el fill que ens ha deixat, que ha dilapidat els béns familiars i que ha deixat a ras de terra el nom i la fama familiar.
1.Per intentar entendre i aconseguir que sempre hem de mirar als altres amb amor i hem de cercar fer-nos propers és suficient, com fa avui sant Pau, ser conscients que també noltros agraïm el perdó que ens regalen els altres. Què diu st. Pau, per exemple? Escrivint al seu amic Timoteu, i quasi bé considerat per ell fill seu, li diu: “Agraeesc a Déu que m’hagi considerat prou fidel per a confiar-me un servei a mi, que primer blasfemava contra ell i el perseguia i l’injuriava. Però Déu s’apiadà de mi perquè no sabia què feia”.
St. Pau està content perquè no tan sols se sent perdonat per Déu. Sinó també perquè Déu li ha confiat fins i tot un servei: anunciar el seu evangeli i engendrar noves comunitats tot despertant la fe entre els no jueus.
2. Per intentar entendre i aconseguir que sempre hem d’estimar als altres, la litúrgia d’avui també ens recorda un fragment del llibre de l’Èxode on Déu perdona al poble d’Israel que constantment es desvia del seu camí adorant déus que fabriquen, que creen ells mateixos.
3. Per intentar entendre i aconseguir que sempre hem d’estimar als altres, l’evangeli de Lluc, com hem vist al principi, mos recorda que:
- Jesús acull als pecadors i menja amb ells
- Un Pastor que estima a les seves ovelles, a totes les cuida i cerca amb atenció especial la que s’ha perdut.
- Un pare de família és capaç de veure d’enfora el fill que ha actuat amb ell fatalment, i es posa a córrer per abraçar-lo.
Estimar no és fàcil no. Cada dia, segur, podem demanar perdó per alguna mirada, algun gest, per alguna paraula que necessitam que se’ns perdoni.
L’amor i el perdó són tan importants en la vida de qui desitja ser cristià de ver, que durant l’Eucaristia demanem perdó cosntantment:
- El demanam just a l’inici amb l’acte penitencial
- El demanem quan resam el Pare nostre
- El demanem abans d’anar a combregat: “Senyor, jo no som digne...”
Tots aquests moments expressen que per Jesús i per la vida de qualsevol persona, l’amor i el perdó han de ser experiències diàries viscudes amb ple coneixement i voluntat.