Diumenge XXIII (C) de durant l'any
»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d'ell dient: ‘Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar’.
»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.
»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu».
HOMILIA
Jesús ens presenta avui l’estrella que ens regalarà la saviesa que uns i altres cercam per camins diferents. Vols venir en mi? Vols ser deixeble meu? Vols adquirir i viure la saviesa que atorga la meva Paraula?
Avui alguns cerquen la saviesa del viure en la tranquil·litat, en la serenor... Uns altres la cerquen en els estudis, en la universitat, en el saber, ... Uns altres la cerquen en trobar un treball amb un sou més o manco digne i viure la vida amb tranquil·litat econòmica, ...
La litúrgia d’avui ens diu que l’estrella que ens dóna viure ideals positius per un mateix i per als altres, l’estrella que ens fa viure feliç a pesar de tot, és Déu. És la seva Paraula i el seu ésser revelat en Jesucrist. En el fons, és el que anam accentuant aquests dies escoltant la Paraula de Déu: L’estrella a seguir és la creu, és l’amor, és el compromís a favor dels altres, és el viure per als altres.
Viure per als altres no és fàcil. No és fàcil viure per als altres davant tanta manipulació i pressió que pretén imposar-nos un altre tipus d’estrella a seguir: els meus interessos, la meva comoditat, la meva tranquil·litat, el meu plaer personal, la meva satisfacció, ...
Davant tanta manipulació i pressió que pretén certament imposar-nos un altre tipus d’estrella, convé, almanco cada diumenge, participar activament, directament de l’escola de la Paraula de Déu. Participar activa i directament d’aquesta escola cada diumenge és decisiu per a tots els cristians. Durant tota la setmana, fins i tot cada dia, ens envaeixen tot tipus de veus, paraules i informacions. Cada diumenge, almanco, ens convé aturar-nos i escoltar la Paraula que ens recorda l’autèntic camí per adquirir Saviesa: l’interès de cercar i posar en pràctica el bé comú; la tranquil·litat interior que vivim quan per fer companyia, per escoltar, per atendre a algú, descobrim com la seva cara de dolor es transforma amb un somriure, quan la seva preocupació de cor no l’impedeix seguir avant, quan la seva fam i set és satisfeta, quan la seva marginació és suprimida, ... Segur que tots en tenim experiència.
Sí, ens convé aturar-nos cada diumenge per aconseguir no fer cas de la lluentor de les falses estrelles i seguir la llum de l’estrella que ens assenyala el camí de la saviesa: viure per als altres! L’estrella és la resurrecció que descobrim en la creu de Crist. L’arada és el servei, l’atenció als altres.
Les paràboles que hem sentit avui: La de qui vol si vol construir una torre en saviesa ha de calcular les despeses, o la del rei que si no pot obtenir el que desitja amb saviesa ha de cercar la pau, ens criden a ser realistes. Val més confiar en Déu que en les falses promeses.
Eduquem-nos i eduquem per a viure atents als altres. Retinguem aquesta experiència del Papa Francesc: “Mai provoquis llàgrimes (cercant el teu interès) a qui t’ha regalat els millors dels seus somriure” (la parella, els fills, un amic, el servei de tota la societat, el