Diumenge VI (C) dePasqua
Text de l'Evangeli (Jn 14,23-29): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me'n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu».
HOMILIA
El que Jesús ens diu i ens torna dir, és: “Estimau-vos, estimau-vos!”. La primera comunitat cristiana ho va entendre perfectament. Segur que els apòstols li van sentir a dir diàriament. Per açò, quan hi va haver desavinences entre ells el que procuren és no rompre la seva unió, la seva comunió, el seu amor.
Front les desavinences d’uns jueus aferrats a les seves tradicions, i tenint les seves tradicions per damunt del precepte de l’amor, què fan Pau i Bernabé conjuntament amb els apòstols i preveres? N’escullen a dos més, a Judes i Siles, perquè negociïn un acord amb els qui volen exigir als no jueus, que si volen ser cristians han de complir primer amb les tradicions jueves.
I l’acord a que arriben és: “No carregar damunt les espatlles de ningú càrregues innecessàries”. La única opció que han de tenir cristians i jueus és dialogar, arribar acords, no rompre mai la comunió. Dialogar, dialogar, estimar-se estimar-se.
L’Esperit de Déu actua en noltros cada vegada que estimam. Déu Pare, Jesús, Déu Esperit Sant, és el Déu, l’únic, que no es deixa tancar a dins d’un grup i en contra d’un altre. Déu no és deixa tancar dins sectes, ideologies, religions, ...Déu sempre és “el qui està, el qui va més enllà”. Déu sempre demana que dialoguem i que la riquesa d’uns i d’altres ens ajudi a enriquir-nos més personalment.
I me deman, què espera Déu avui de noltros? Per exemple, jo crec, que dialoguem entre tots, avui dia 26, dia de noves eleccions, per a fer un país millor. Que dialoguem entre tots front les múltiples realitats que ens separen: educació, impostos, sanitat, el problema dels immigrants, dels qui no troben una casa per a viure, els qui necessiten un tracte especial, ...
I és que, ningú que no consideri qualsevol altre home o dona com a germà, sigui cristià o no, no pot dir que defensa elo cristianisme o que se sent cristià. No pot dir que la paraula “Déu” en la seva boca és pronunciada correctament.
L’Esperit ens envia al món per ser instruments de pau, de la pau que Jesús ens dóna i que està fonamentada no sols en l’absència de guerres, sinó en la justícia i en la solidaritat. Aquella justícia que exigeix que alguns, pot ser, no puguin viure en segons quins privilegis.
La pau que Jesús ens deixa és un compromís exigent per a tothom, i en primer lloc per als qui ens diem els seus seguidors.